Xaló, municipi de la Vall de Pop, situat al sud-oest de l'interior de la Marina Alta. A 189 metres sobre el nivell del mar i amb una extensió de 34,60 km² que discorren entre el terreny muntanyenc del sud del terme i la plana fèrtil a la vora del riu Xaló-Gorgos. Té 2.892 habitants, anomenats xaloners i xaloneres.

HISTÒRIA 

Xaló es troba a la demarcació actual de la Vall de Pop al costat de Parcent, Alcalalí i Llíber, encara que la demarcació històrica és la del castell d’Aixa. 

Els primers assentaments humans en aquestes terres són d'època prehistòrica. A la cova de les Meravelles de la Solana s’hi han descobert materials de cronologia extensa que abasta des del Neolític fins a l’Edat Mitjana. També a la cova del Mansano s’hi han descobert mostres d’art rupestre llevantí i material del Bronze. 

Pel que fa als ibers, trobem un poblat fortificat en altura a Aixa i també al Marge Llarg. Amb l'arribada dels romans, diverses vil·les ompliren aquestes terres, dedicades a l’oli, al blat i sobretot al vi, com demostren els forns que s’han descobert a les hortes de Xaló, on es fabricarien les àmfores necessàries per al transport del vi i de l’oli. 

L'origen del poble de Xaló, tal com el coneixem, es remunta a l'Edat Mitjana, amb les alqueries musulmanes del Ràfol de Xaló o Benixaloni. A l'època andalusina, el hîsn d’Aixa seria el cap administratiu sota la protecció del qual estaven diverses alqueries que comprendrien els actuals termes d’Alcalí, Xaló i Llíber. El terme del castell d’Aixa comptava amb 13 alqueries i 5 ràfols (Allbayren, Alquellelin, Atrayello, Beniatia, Benibrahim, Beniquasi, Benixaloni, Ràfol, Cotar, Cura, Losa, Murta, Muscayra i Allybait, actual Llíber).

Amb l’arribada dels cristians, les donacions i senyorius aniran canviant de mans, però el 1408 Pere de Castellví com a senyor d’Alcalalí, Llíber i Xaló, va vendre aquest últim lloc i el seu terme a Jaume Verdeguer. L'antiga demarcació del castell d'Aixa va quedar així dividida en dos senyorius, que seran l'origen de les respectives baronies d'Alcalalí-Mosquera i Xaló-Llíber. Aquesta última va formar part del senyoriu dels Martorell des de l'any 1413 fins al 1444, llinatge al qual pertanyia el cèlebre novel·lista, Joanot Martorell. 

Després de l'expulsió dels moriscos, la greu despoblació va obligar, l'any 1611, a donar una carta pobla a Xaló i Llíber, que es repoblaren amb pagesos de les illes. Aquests es van convertir en vassalls cultivant la terra davall el règim d'emfiteusi. El malestar produït per les dures condicions marcades en la carta pobla va originar la rebel·lió coneguda com a Segona Germania, en 1693, especialment intensa a Xaló. El segon terç del segle XX està marcat per una forta recessió econòmica que va obligar a molta gent de la Marina, i de Xaló, a emigrar cap a l'Argentina i Alger.

Aquest municipi ofereix als visitants nombroses opcions comercials tradicionals amb botigues, bodegues i la cooperativa, així com el mercat tradicional de carrer cada dimarts, el mercat ambulant d'antiguitats i el Mercat de la Terra.

FESTES 

• Les festes de Sant Domènec se celebren a principis d'agost.
• Les festes patronals de Xaló se celebren en honor a la Mare de Déu Pobra el tercer diumenge d'octubre.
• La Festa del Romer se celebra l'últim dissabte d'abril.
• El mercat ambulant o Mercat del 'Rastro' té lloc cada dissabte.
• El Mercat de la Terra té lloc el primer dissabte de cada mes (a l'hivern pels matins i a l'estiu per les vesprades).

GASTRONOMIA

• Embotits.
• Vins i misteles.
• Bollos i coques.
• Pastissets de boniato i ametlla.
• Arròs amb fesols i naps.

LLOCS D'INTERÉS PER A VISITAR

• LIC Conca del riu Gorgos.