Alcalalí, municipi situat a la part sud-oest de l’interior de la Marina Alta, i enclavat dins de la Vall de Pop, es troba a 102 metres d’altitud. Amb una superfície de 14,4 km² i 1.336 habitants, coneguts amb el gentilici d’alcalalí i alcalalina.

HISTÒRIA 

El poble d'Alcalalí es troba enclavat al bell mig de la Vall de Pop, travessada pel riu Gorgos. La població està flanquejada per la muntanya del Seguili, el Carrascar, el Coll de Rates i el cim d’Aixa. El més destacable d’Alcalalí són els bellíssims ametlers, on broten les flors blanques i rosades que creen, pel febrer, la postal perfecta d'aquest poble, justament famós per l’ametla.

Les primeres notícies d’assentaments humans les tenim gràcies a unes pintures rupestres esquemàtiques antropomorfes trobades en un abric del Seguili. Posteriorment, els ibers també s’assentaren a les faldes del cim d’Aixa, però l’origen del nucli poblacional és d’època andalusina, com la gran majoria de la comarca: es veu el nom d'Alcalalí, de clara arrel àrab. A banda de l’alqueria d’Alcalalí, al terme es trobaven altres alqueries, com Mosquera, de la qual hui només queda una ermita. Aquests dos nuclis poblacionals tenien aljames pròpies, però formaven part d’un mateix hîsn (districte castral): el hîsn o castell d’Aixa —també anomenat castell de la Solana— situat a 607 metres d’altitud, comprenia i vigilava els actuals termes d’Alcalalí, Llíber i Xaló. 

Alcalalí va ser conquerit per les tropes de Jaume I, qui el va donar a na Berenguela el 1268. El 1409 es va independitzar i finalment, el 1577, es va separar definitivament de la de Xaló com a parròquia pròpia. Una mostra de la importància del municipi, i de la potència dels seus senyors, és la torre medieval del segle XIV que s’hi conserva i que formava part de la casa senyorial dels Lihori, en la qual hi ha grafits murals dels segles XVI, XVII i XVIII. 

Amb l’expulsió de la població morisca el 1609, Alcalalí va quedar desert i, per tal de repoblar aquesta zona, el 1610 se'ls atorga carta pobla a nous veïns. El gruix dels primers repobladors i repobladores procedeix de la Marina Baixa i punts pròxims de la Marina Alta, als quals després se sumaran altres procedents de Catalunya i Mallorca, concretament de Manacor.

El segle XIX es caracteritza pel monopoli de la pansa en la zona, que va comportar la construcció de bancals a les muntanyes. Però amb la crisi de la fil·loxera es retornà a cultius de secà com són l’ametla i les oliveres. Una bona mostra d’aquesta tradició agrícola la podreu descobrir en el museu etnològic de l’antiga almàssera.

FESTES 

• Feslalí, Alcalalí en flor: celebra la floració dels ametlers que creixen en la població. La data varia en funció de la floració dels ametlers, però sol ser durant el mes de febrer. El festival ofereix diferents activitats per a tot el públic. Un concurs de fotografia en què la temàtica canvia cada any, rutes de la tapa amb el producte estrela d'Alcalalí, l'ametla, etc.
• Les festes de Sant Joan: al mes de juny, dedicades a sant Joan de Mosquera i al Crist de la Salut. En aquestes festes s’hi realitzen diverses activitats on poden participar tant xiquets com majors.
• Les festes de Sant Miquel: celebrades a l'agost en què es duen a terme activitats per a totes les edats i una cocà amb productes de la zona, acompanyada d'un got de mistela.

GASTRONOMIA

La gastronomia d'Alcalalí és coneguda per la seua varietat de receptes en què els protagonistes són els productes locals: ametles, oli, mel, vi, arròs i hortalisses.

• L'ametla, un dels productes estrela, es converteix en la protagonista de molts plats de diferents tipus, sobretot de les postres.
• L’arròs caldós, la paella de bacallà i floricol, el cuscús i la paella valenciana de pollastre i conill.

“A Alcalalí podem sorprendre'ns en sentir la gent major demanar en un bar ‘gamba i bleda’ o un plat de ‘fulles de llimera’, per a referir-se al tradicional aperitiu de cacauets i tramussos o de papes que acompanyen la cerveseta o el vi. Coses d'abans que es mantenen ara.”