Benigembla és un municipi situat a la part sud-oest de l’interior de la Marina Alta, i enclavat dins la Vall de Pop fitant amb la comarca veïna de la Marina Baixa. Es troba a 314 metres d’altitud, amb una superfície de 18,4 km² i 483 habitants, coneguts amb el gentilici de benigemblers i benigembleres.

HISTÒRIA 

Poble envoltat de cims emblemàtics com el Cocoll, un dels pocs cims de la Marina a més de 1.000 metres d'altitud, a 1.048 metres; i el Cavall Verd, cim històric on tingué lloc la revolta dels moriscos de 1609, just abans de la seua expulsió. Juntament amb aquestes dues fites geogràfiques, el riu Gorgos és l’element determinant del municipi, com veiem en el nombrós patrimoni hidràulic conservat: aqüeductes, basses i fonts.

Benigembla, junt amb Vernissa, una alqueria desapareguda, configuraven els dos nuclis poblacionals d’època medieval musulmana. El nom del poble prové de la unió de beni, en àrab significa ‘fills de’ i jamla, nom familiar, segons el diccionari Alcover-Moll. Així mateix, hi trobem una altra hipòtesi dins del llibre de Severino Giner Guerrion que ens diu que el nom de Benigembla podria vindre de Baniambla, nom d'una família àrab relacionada amb la formació de l'alqueria. Amb l’arribada dels cristians i segons els documents del Llibre de Repartiment, aquestes terres foren cedides a Pere d’Altafulla.  

Benigembla es va convertir en escenari d’un dels episodis històrics més importants del segle XVII, amb el ban d’expulsió dels moriscos de 1609 de Felip III, milers de famílies morisques es van rebel·lar i arribaren per Petracos a Benigembla, per on van pujar muntanya amunt fins a la carena. Quasi 17.000 persones es van fer fortes al Cavall Verd mentre Benigembla es convertia en plaça de l’exèrcit del rei amb el general Agustín Mejía al capdavant. Finalment, la població morisca fou derrotada i la revolta aplacada. 

Al segle XIX, Benigembla comptava amb una producció de pansa que es va convertir en el principal motor econòmic. Es pot veure clarament per aquesta zona els diferents riuraus utilitzats per a secar la pansa que després exportaven. Tanmateix, amb la crisi de la fil·loxera començaren les primeres migracions, en aquest cas principalment cap als Estats Units, que encara hui en dia perdura amb famílies que viuen allà i retornen cada estiu al poble.

L’altre episodi fonamental de la història del poble és la riuada de 1957, causant de la destrucció de gran part del poble. Així, es va alçar un mur de contenció monumental, conegut com el Ribàs, que protegeix el poble, benefactor del qual va ser Baldomero Vega de Seoane. Tal és la importància del Ribàs que s’ha convertit en símbol principal de l’escut municipal.

L’economia principal continua sent l’agricultura, amb cítrics i oliveres, de les quals hi ha algunes centenàries dignes de visitar.

FESTES

• Les festes locals se celebren en honor de sant Josep, sant Agustí, sant Francesc i l'Assumpció dels dies 12 al 17 d'agost. 
• Els dies 16 i 17 de gener se celebren les festes de Sant Honorat i Sant Antoni.
• BIMAU són les sigles de Benigembla Internacional Mostra d'Art Urbà. La seua principal característica és convertir en llençols les parets dels edificis del municipi. 

GASTRONOMIA

• Les coques en totes les seues variants tenen molt de protagonisme a Benigembla. Podeu tastar les coques escaldades (minxos) a la planxa amb diferents classes de farcits, les coques fregides amb tomaca i anxova o les coques al forn.
• Pel que fa a plats de picadeta, la borreta de melva és dels més significatius durant tot l’any, o l’espencat (especialment a l’estiu amb l’hortalissa en plena producció). 
• Els arrossos també són part fonamental de la dieta, en què destaquen l’arròs caldós amb penques i naps, i el putxero amb pilotes que, sobretot, es consumeixen al fred de l’hivern.