Teulada i Moraira, dos nuclis poblacionals que configuren un mateix municipi. Situat a la franja costanera, en la part sud-est de la comarca, compta amb una extensió de 32,25 km². L’altitud oscil·la entre els 185 metres del nucli de Teulada i els 17 de Moraira. Compta actualment amb 11.466 habitants, coneguts amb el nom de teuladins i teuladines.

HISTÒRIA

Hi ha vestigis d’hàbitat humà en aquestes terres des de temps immemorials, com veiem en els materials del Paleolític superior i del Neolític trobats en la cova de les Cendres.

També la cultura ibèrica va deixar una empremta fins a veure perduda la seua identitat a causa de la romanització del territori. Després dels romans, agricultors i ramaders, i els qui possiblement ens van donar el nom, van arribar els àrabs configurant el paisatge tan característic abancalat del qual hui gaudim i als qui devem molts dels topònims que anomenen les diverses partides del terme municipal. Durant l'època musulmana, Teulada era una alqueria que formava part del terme del castell de Calp, el qual englobava també Benissa. En aquell moment, l’hàbitat es trobaria dispers pel terme, ja que es coneix també una cita documental a la Marsa Mudayra (portitxol de Moraira).

La primera notícia escrita on apareix el poble és el Llibre de Repartiment de Jaume I el 1245. Entre 1270 i 1280 es va produir una repoblació d'aquestes contrades amb famílies catalanes que hi portaren els seus parlars. En 1377 obtingué la independència administrativa i va ser el 1386 quan es crea jurídicament el terme municipal. Teulada es va convertir, junt amb Calp, Pego i Xàbia, en una de les viles exclusivament cristianes de tota la comarca. 

Les relacions de sant Vicent Ferrer amb el poble són cèlebres, qui el va visitar el 1410, entre altres motius perquè la seua germana Constança Ferrer estava casada i vivia a Teulada. 

Els segles XV, XVI i XVII, s'emmarquen dins dels continus atacs dels pirates barbarescos. Aquests fets van provocar un gran projecte de fortificació de la costa valenciana en els punts més conflictius. D’aquell moment data la torre del Cap d’Or de Moraira i d’altres obres destacades del patrimoni teuladí com són l'església-fortalesa de Santa Catalina i la sala de Jurats i Justícies.

Després de la construcció, el 1744, de la torre que coneixem com a castell de Moraira o de la Mar, i sota la seua protecció, comença a desenvolupar-se un xicotet nucli de població, la principal activitat de la qual seria la pesca, però no l'única.

Amb l’arribada de la pansa a finals del segle XVIII, els abancalaments de pedra seca ompliren quasi totalment la vall que hi ha entre els dos nuclis de població i van començar a aparéixer els riuraus necessaris per a secar la pansa en les millors condicions.

FESTES 

• Les festes patronals de Moraira se celebren en honor de la Mare de Déu dels Desemparats i a la Mare de Déu del Carme el 15 i 16 de juliol.
• Les festes patronals de Teulada en honor de sant Vicent Ferrer se celebren la setmana següent a Pasqua. El dia principal, el dia de Sant Vicent Ferrer és el dilluns següent al Dilluns de Pasqua.
• Les festes de Moros i Cristians a Moraira es celebren al mes de juny, la segona o tercera setmana.
• La Nit de Sant Joan.
• Fogueres i dimonis de Sant Antoni.

GASTRONOMIA

• Arròs a banda.
• Paella de sardines i espinacs.
• Bull.
• Dames, dolç típic del dia de Sant Blai.
• Vi.

LLOCS D'INTERÉS PER A VISITAR

• LIC Penya-segats de la Marina.