Gata de Gorgos és un poble situat al nord-oest de la Marina Alta. El nom original era Gata fins que el 1919 s’hi va afegir de Gorgos. Ubicat al curs mitjà del riu Gorgos, enmig de la plana, el poble està emmarcat entre els Serrillars, la Garganta i el Castellar, amb la cara sud del Montgó de fons. A una altitud de 78 metres sobre el nivell del mar i una extensió de 20,30 km², els seus habitants es coneixen amb el nom de gaters i gateres i suposen una població de 6.223 habitants. 

HISTÒRIA

Els primers assentaments al terme els trobem en les coves Roges, on aparegueren pintures rupestres i algunes ferramentes de pedra del 12000 aC. També hi havestigis romans a les partides dels Ecles —amb una vil·la romana d’entre els segles I i V dC— i de la Rana.

Pel que fa a la primera referència del municipi, ens haurem d’esperar fins a 1238: en un document del Llibre de Repartiment apareix l’alqueria de Gorgo com a depenent del castell de l’Ocaive, que posteriorment (finals del segle XIV i principis del segle XV) ja apareix vinculada al lloc de Gata, juntament amb l’alqueria dels Ecles. El nucli urbà es va originar a la banda nord del riu i es va anar eixamplant a l’altre costat fins al segle XVII amb el resultat actual urbà.

En 1609, després de l'expulsió dels moriscos, Gata, que comptava amb unes 150 cases, va quedar despoblada. Molt prompte es van omplir una altra vegada els carrers: el 4 de març de 1611 es va signar la carta de poblament entre els nous habitants i Pere Acasi de Joan Montagut i d'Íxer, senyor de l'Alcúdia, la Vall de Xaló i Gata. Quasi la meitat dels 36 signataris no s’hi van quedar. En 1645 Jerònima d'Íxer i 48 pobladors van aprovar un nou contracte en què no es van exigir censos econòmics als veïns, sinó la partició de fruits. La procedència de la gent nova de Gata és tant valenciana com insular (sobretot mallorquina, amb algun eivissenc), cosa que explica determinades particularitats de la parla local. El 1646 els cognoms dominants són Montfort, Mengual i Mulet, entre d'altres.

Al llarg del segle XIX i amb l’auge de la pansa, les muntanyes de Gata es van abancalar i s’hi van construir riuraus (o risaus, com es diu al poble) i sequers de sol per a secar la pansa. Una altra de les activitats en eclosió d’aquells temps fou la palma, amb una llarga tradició a Gata; ambdues empreses (pansa i palma) estan documentades des del segle XV. 

L’any 1914 va arribar el tren, el qual va comportar un augment del comerç de l’artesania local. Amb el declivi de l’artesania de la segona meitat del segle XX, el poble es va reconvertir, sense perdre la idiosincràsia, i es va especialitzar en tendes d’artesania i mobles de vímet. Aquesta artesania i comerç el dota d’una identitat pròpia, s'ha fet conéixer per les seues guitarres i productes de vímet. Els productes li concedeixen a Gata de Gorgos una fama més que merescuda i fa a tothom partícip de la seua essència a l'hora d'adquirir-los als carrers i tallers. La foto més típica d'aquest poble és l'avinguda principal exposant els productes més que orgullosa de la seua cultura local.

FESTES 

• Festes del barri del Raval en honor de sant Antoni, se celebren el 17 de gener. 
• Sant Joan se celebra el 24 de juny.
• Les festes del Santíssim Crist del Calvari, patró de Gata, són des de finals de juliol fins al 6 d'agost.
• Les festes en honor de sant Miquel Arcàngel se celebren el 29 de setembre.

GASTRONOMIA 

• Pilotes de putxero.
• Berenaret de Pasqua.
• Sang amb ceba.
• Arròs al forn.
• Coques.

LLOCS D'INTERÉS PER A VISITAR

• LIC Conca del riu Gorgos.
• Art al Vent. Mostra Internacional d'Art tèxtil que penja dels balcons del Carrer la Bassa cada mes d'agost. Visita tota la informació al respecte a www.artalvent.com