Benimeli, municipi situat a l’eix central de la comarca, a la banda nord. Forma part de la subcomarca històrica coneguda com la Rectoria, junt amb Tormos, Sagra, el Ràfol d’Almúnia, i Sanet i els Negrals, la qual s’aglutina al voltant del curs mitjà del riu Girona.  El municipi es troba a 92 metres d’altitud, amb una superfície de 3,50 km² i 415 habitants, coneguts amb el gentilici de benimelí i benimelina.

HISTÒRIA

Se situa a la falda de la serra de Segària, en el vessant sud-oest. El cim o punt geodèsic, a 508 metres, forma part del terme municipal. La serra determina l’orografia dels pobles del voltant i de Benimeli, que amb el riu i conca del Girona, acaba de configurar el paisatge agrícola i de muntanya que podem observar. 

Per a trobar l'origen de l’assentament de població a terres de Benimeli ens hem d’enfilar fins a Segària, on veurem les restes d’un oppidum ibèric —poblat fortificat en altura— custodiat per una muralla de prou envergadura i ocupat entre el segle V i el I aC. Tanmateix,  trobem l’origen de la població actual en l’època medieval andalusina, probablement com una masia musulmana de principis del segle XI propietat d’alguna família benestant que habitualment vivien en ciutats majors. El nom de la població prové de la forma antiga Bani Malik i en la documentació apareix amb diverses formes com ara Benimelich, Benimelig, Benimelique, Abenameli o fins i tot Venimelin. Pel que fa al seu significat hi ha diverses hipòtesis —’fills de Màlik’, ‘fill de rei’ o ‘caseriu dels fills de Màlik’— però, el que és clar és ser un topònim d’arrel àrab. 

Després de l’expulsió de les famílies morisques, aquestes terres es van repoblar amb gent provinent de les illes Balears, entre d’altres. A Benimeli, el torn li arribà amb una carta pobla concedida el 19 de febrer de 1612. Com podem veure, encara hui en dia perduren cognoms de procedència balear com són Llull i Ginestar.

També cal destacar dos moments històrics en els quals la Rectoria en general, i Benimeli en concret, visqueren moments molt importants. D’una banda, la Segona Germania de 1693, en què els camperols es van rebel·lar contra els abusos senyorials i es van organitzar per a confirmar una tropa i fer front al poder establert, anomenada els agermanats. Molts d’ells de Benimeli, Sagra, Sanet i els Negrals o el Ràfol. L’altra fita destacable és el robatori de Benimassot el febrer del 1874, perpetrat per la colla de bandolers de Vicent de la Tona, coneguts com els Segrestadors de la Marina, en què el botí ascendia a 55.000 reals (equivalents a 660.000 euros) que fou amagat a casa la tia Xima (sogra de Joan Francés, alcalde de Benimeli i cosí del bandoler). 

FESTES

• Les festes patronals de l’Ecce Homo se celebren la tercera setmana completa del mes d'agost en honor del patró de la localitat, l’Ecce Homo i la Puríssima.
• Les festes del Cor de Jesús se celebren durant un cap de setmana a mitjan juny.
• Les festes de Sant Andreu Apòstol se celebren l’últim diumenge de novembre.
• El Rosari de l’Aurora se celebra el primer diumenge d’octubre.

GASTRONOMIA

• Les coques al forn de pimentó i tomaca són unes de les més apreciades per la gent del poble.
• Pel que respecta a plats de picadeta, l’espencat és un dels clàssics de l’estiu amb l’hortalissa a ple rendiment. 
• Els arrossos també són part fonamental de la dieta. En destaquen l’arròs caldós amb fesols, penques i naps; o l’arròs al forn, fet amb cassola de fang i amb costelleta de porc, botifarra, cigrons, tomaca i creïlla.