Els Poblets, municipi conformat per tres poblets o llocs històrics anomenats Setla, Mira-rosa i Miraflor. Situat a la zona costanera més septentrional de la Marina Alta, a 14 metres d’altitud, té una extensió de 3,6 km² i un total de 2.721 habitants, coneguts amb el gentilici de pobleters i pobleteres.

HISTÒRIA

És l’últim poble del curs baix del riu Girona, l’artèria principal que travessa tot el terme configurant-ne el paisatge, des del llit ample del riu a l’altura de la població fins a la desembocadura, a l'Almadrava, amb l'estampa icònica de la platja de pedres. 

Quant als assentaments més antics coneguts, al terme dels Poblets trobem un jaciment d’època romana a l’Almadrava (segles I-V dC). La franja costanera d'aquesta localitat alberga el testimoni dels pobladors més antics i ens recorda que estem sobre el traçat de la Via Augusta, que comunicava tota la costa mediterrània d'Hispània. En el jaciment romà de l'Almadrava trobem diversos habitacles pertanyents a una terrisseria, amb dipòsits per a l'argila, tallers i habitacions per als treballadors. Un centre de producció canterera en què es fabricaven principalment àmfores i tègules (teules planes per a la construcció d’habitatges). Aquest centre terrisser mostra la importància en època romana com a lloc de producció de vi principalment i zona de pas, atés que se situa en plena via de comunicació romana entre Saetabis (Xàtiva), Dianivm (Dénia) i Valentiae (València).

Pel que fa al paisatge urbà i rural d'aquest municipi, es dilueix en un origen àrab que va nàixer de la presència de tres xicotetes alqueries, anomenades els Llocs, que amb el pas del temps van donar pas a Setla, Mira-rosa i Miraflor, nuclis units definitivament en 1971 i coneguts popularment pel nom dels Poblets.

Amb la conquesta de Jaume I, aquestes terres i les tres alqueries musulmanes es van incorporar al Regne de València, i formaren part del marquesat de Dénia. Al segle XIV, es construeix una torre per vigilar els camins de comunicació i cap al segle XVI ja no eren simples alqueries i eren conegudes com els Llocs; Miraflor (o Binaflor) pertanyia als Perpinyà i Setla i Mira-rosa (o Binarrosa) a la baronia dels Huarte. Posteriorment, els tres passaren als Cardona, senyors d'Ondara. Eclesiàsticament, van dependre fins a 1953 de la rectoria del Verger. En 1971 la fusió de Setla i Mira-rosa donaren lloc a l'actual municipi al qual poc després es va unir Miraflor.

Un episodi molt destacat és la visita del rei Felip III i Margarida d'Àustria durant els festejos de les seues noces, en què van visitar i veure de primera mà les almadraves i la transformació de les tonyines allí capturades. 

Salort, Femenia, Coll i Pons són alguns dels cognoms que ens fan coneixedors que aquesta zona va ser repoblada amb persones illenques després de l'expulsió dels moriscos.

FESTES

• La festa de Sant Antoni.
• Nit de Sant Joan amb fogueres i revetla (data variable).
• Festes patronals en honor del Diví Salvador. Aquestes festes comencen a partir del 28 de juliol i s'allarguen fins al dia 6 d'agost, i integren les festes de Moros i Cristians.

GASTRONOMIA

• Pel que respecta a plats de picadeta en són molts, però per destacar-ne un molt especial seria el bull amb ceba, un plat de budell de tonyina salada que es guisa a foc lent, molt arrelat a la captura històrica de tonyines que un dia ompliren les almadraves de la costa. 
• Els arrossos també són part fonamental de la dieta. Hi destaca l’arròs amb fava pelada, un arròs fet amb faves seques i pelades que es posen a remulla el dia anterior i li donen una gran consistència a l’arròs caldós que s’hi fa. 
• La gamba amb bleda és un dels menjars més típics de la comarca, especialment lligat als municipis del baix Girona. Encara que el seu nom diga que és amb gambes, en realitat és amb una varietat de gambeta d'aigua dolça o gambeta de riu.
• Altres plats mariners dignes de tastar podrien ser el guisat de polp, els eriçons, el cruet de peix o les sardines escabetxades.