Calp és el municipi que tanca la Marina Alta en el punt més meridional. Amb un terme municipal de 23,6 km², distribuïts entre la mar i el penyal d’Ifac a l’est, i Oltà i els contraforts de Bèrnia a l’oest. La badia natural de Calp està custodiada pel penyal al nord i el morro de Toix al sud. El poble original, ubicat en el centre històric, es troba a 59 metres d’altitud i compta actualment amb 25.530 habitants, en primera posició pel que fa a la densitat poblacional respecte a tota la comarca. El seu veïnat és conegut amb el gentilici de calpins i calpines.

HISTÒRIA 

Els vestigis més antics que s’han trobat a la població daten de l’Edat del Bronze i d’època ibèrica en les proximitats del penyal d’Ifac i del morro de Toix, encara que si una època destaca sobre la resta de pobles de la Marina Alta, és l’època romana. Hi trobem unes salines naturals que van ser explotades pels romans, així com un important jaciment, els Banys de la Reina, on podem veure una vil·la romana de finals del segle II que conserva els impressionants mosaics que van formar part del pati circular principal de la casa. També un espai de termes, una sénia de reg i una zona d’extracció de carreus de tosca i una piscifactoria usada per a mantindre el peix fresc i poder convertir-lo en gàrum i comercialitzar-lo posteriorment. 

Sobre l'origen del topònim de Calp, el president de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Emili Casanova i Herrero, va emetre un informe on assenyalava que “el topònim Calp, probablement d'origen preromà, és l'única forma documentada tant en època musulmana, amb la grafia /Qalp/, com després de la conquista de Jaume I i durant tota l'Edat Mitjana”.

Hi ha poca informació del llarg període islàmic. La tradició cristiana atribueix a Pere Eximenis d’en Carròs i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, després de la presa de Dénia, però altres historiadors parlen de l'any 1254. Malgrat tot, el que sí que queda clar és que no es va repoblar amb cristians fins després de la revolta d'al-Azraq. Calp, juntament amb altres poblacions de la Marina Alta com són Dénia, Xàbia, Teulada i Pego, es va convertir així en vila exclusiva de cristians vells.

Un altre dels trets històrics característics de Calp van ser els atacs de corsaris i barbarescos, que durant el segle XVII van ser continuats, fins al punt que el 3 d'agost de 1637 va tindre lloc un dels atacs dels pirates més destacables. 290 persones van ser segrestades i portades captives a Alger fins que cinc anys després es van alliberades a canvi d'or i dels pirates empresonats que restaven a la població.

Calp és un poble de forta tradició marinera que als anys setanta va tindre una potent evolució turística, de la qual veiem la gran expansió urbanística actual que va acabar unint els dos nuclis tradicionals, el poble i el port.

FESTES

• Les festes patronals en honor de la Mare de Déu de les Neus se celebren el 5 d'agost.
• Els Moros i Cristians del Santíssim Crist de la Suor se celebren el 21, 22, 23 i 24 d'octubre. 
• La Mare de Déu del Carme se celebra el 16 de juliol. Els mariners munten una gran festa en honor de la seua patrona.

GASTRONOMIA

• La llauna de Calp és un dels plats més representatius de la gastronomia calpina. Es tracta d'un plat senzill elaborat principalment amb peix de la badia, creïlles i tomaques.
• L'arròs del senyoret és una icona local també. S’anomena així perquè, segons conten, tot el marisc i peix que es feia estava pelat perquè el senyoret no haguera d'embrutar-se les mans.
• El blanquet és un plat mariner a base de peix blanc. Sol usar-s’hi bròtola o llucet, acompanyat de crancs i verdura, i amb el caldo del qual es poden fer uns bons fideus. 
• Un altre dels emblemes gastronòmics de Calp és la gamba blanca.
• Una altra de les receptes ben arrelades a Calp i sobretot a les casetes de camp que omplin les diferents partides rurals del terme municipal són les coques fetes al forn de llenya que es poden acompanyar de raïm de la terra.