El penyal d’Ifac se situa al municipi de Calp i va ser declarat parc natural el 19 de gener de 1987.
Amb una extensió de 53,3 hectàrees, aquesta mola calcària unida a terra ferma per un estret istme, s’eleva 332 metres sobre el nivell del mar i presenta una longitud d’un quilòmetre. El penyal d'Ifac forma part de la serralada Bètica, cadena muntanyenca que s'estén entre Cadis i Alacant, i que es prolonga sota la mar Mediterrània fins a les illes Balears. Per tant, la seua història geològica està lligada a la d'aquesta serralada.
Aquest caràcter vertical, els forts pendents i la predominança de la roca, han sigut decisius per al medi natural. En el penya-segat coexisteixen diversos factors ambientals, com la salinitat, l'onatge, el vent o la temperatura. La combinació de tots aquests elements amb el relleu i la naturalesa del sòl donarà lloc a una gran varietat d'hàbitats, en cadascun dels quals trobarem una comunitat de plantes i animals.
A la zona rocosa submergida trobem algues com l’acetabulària mediterrània o l'alga verda, invertebrats com l’espirògraf, l'anemone comuna, o l'estrela roja, a més de peixos adaptats a la vida entre les roques, com el gall faver.
A la zona rocosa entre aigües hi ha organismes fermament subjectes a la roca, com l'alga calcària, les llepasses o el cranc corredor.
A la zona rocosa d'esguitada no poden instal·lar-s'hi plantes superiors, només el liquen Verrucaria symbalana acompanyat de caragolins i bàlans.
En zones sotmeses a salinitat ambiental i que a penes disposen de sòl, el fenoll marí, el limònium i el corb de mar emplomallat troben aquest hàbitat ideal.
En zones mancades de salinitat ambiental i que presenten una certa quantitat de sòl habiten xicotetes mates com el timó o l’esparreguera o grans arbustos com el llentiscle o l'aladern, a més de sargantanes com la cuallarga i xicotets ocells, fonamentalment insectívors, com el tallarol xarraire, o micromamífers com el ratolí de camp o la musaranya grisa.
A la comunitat rupícola d'altura, entre les plantes, trobem la silene d’Ifac o la canyeta d'or, i, entre la fauna, ocells com el falciot negre, el falcó pelegrí i el corb marí emplomallat.