Orba, municipi ubicat al centre geogràfic de la comarca i enclavat dins la conca mitjana del riu Girona. Compta amb un annex o llogaret conegut amb el nom d’Orbeta. Es troba a 154 metres d’altitud, amb una superfície de 17,70 km² i 2.233 habitants, anomenats amb el gentilici d’orbers i orberes.

HISTÒRIA 

Poble envoltat de cims emblemàtics com són el Seguili i el Cavall Verd, cim històric on tingué lloc la revolta dels moriscos de 1609, just abans de l'expulsió. Juntament amb aquestes dues fites geogràfiques, el Puig d’Orba configura la silueta més emblemàtica del municipi amb el Castellet al capdamunt. L’orografia determinant del municipi la marca el riu Girona, element  fonamental del terme municipal, com es veu amb el nombrós patrimoni hidràulic conservat: basses, fonts, llavadors, séquies i canalitzacions.

Del nom d’Orba i del seu origen se n’ha parlat molt sense arribar a cap conclusió determinant i que excloga la resta de les hipòtesis. Coromines apunta a un origen etimològic àrab, en una referència a una tribu berber del Marroc de la qual es té constància que es va establir per aquestes terres, els awraba.

Pel que fa als primers assentaments humans, les excavacions al Castellet han descobert material amb una cronologia del segon mil·lenni abans de Crist. Ara bé, també s’han detectat altres indrets amb materials corresponents a l’època calcolítica i del bronze a prop de la cova dels Lladres. 

El mateix Castellet ens porta al que probablement és l’origen o germen del poblament actual. Els terrenys del Puig d’Orba foren entregats al senyor de Murla, Berenguer Mercer, perquè hi construïra un assentament en altura, però en la part superior del Puig sembla que ja existiria almenys un punt de vigilància o assentament de cronologia almohade. 

Poc o res se sap en documentació medieval del nucli urbà d’Orba. El 1323 aquestes terres van ser cedides a l'infant Pere de Ribagorça, fill de Jaume II (1267-1327), després de passar per diverses mans, ostentaren el senyoriu dels comtes d'Oliva, els ducs de Gandia i, finalment, els ducs d'Osuna. Pel que fa al poble en si mateix, ja apareix l’any 1534 ben reconegut. Segons les anotacions de Sanchis Sivera, Orba fou separada de Murla en qualitat d’alqueria, com a rectoria de moriscos, amb les alqueries de Tormos i Ísber, com a annexos de la parròquia.  Després de l’expulsió dels moriscos del 1609, Orba va quedar despoblada i repoblada a través de carta pobla del 1611, amb veïns de Pego, Murla i Mallorca. 

Cal destacar del municipi que ha sigut tradicionalment el centre de producció terrissera que ha abastit quasi la totalitat de la comarca amb la producció de ceràmica de cuina: llibrells, cassoles, botiges, etc. I ceràmica de construcció com taulells i gelosies, anomenades gasparilles i patentades per una terrisseria local. 

FESTES

• Les festes patronals en honor de la Mare de Déu dels Desemparats se celebren al voltant del segon diumenge de maig.
• Les festes patronals d'Orbeta en honor del Santíssim Crist de l'Agonia se celebren el segon cap de setmana de juliol. S'hi organitzen misses, una processó i la Barraca d'Orbeta.
• Les festes populars d'Orba se celebren el segon cap de setmana de juliol.

GASTRONOMIA

• Bollos.
• Blat picat.
• Figatell.