Pego, se situa a l’extrem nord de l'interior de la Marina, en el mateix límit de províncies, fitant amb la comarca veïna de la Safor. Es troba a 82 metres d'altitud, amb una extensió total de 52,8 km², com una vall extensa i fèrtil en forma de ferradura oberta a la mar per l’est. Actualment, té una població de 10.240 habitants, coneguts amb el nom de pegolins i pegolines.

HISTÒRIA

Pego es troba entre els rius Bullent i Racons que proveeixen d'aigua la Marjal, el segell d'identitat d'aquesta localitat. Una zona amb gran importància mediambiental i productora d'arròs. Envoltada completament de muntanyes excepte a l’est, on està la mar Mediterrània.

El terme municipal és ple de restes arqueològiques que testimonien que els humans, des de l'antiguitat, han viscut en aquesta vall beneficiada per la muntanya, la proximitat de la Mediterrània i l'abundància d'aigua. A Ambra s'hi descobreixen restes de ceràmica neolítica decorada i cardial d'entre els anys 4000-2000 aC. Però hi ha molts més jaciments a la muntanyeta Verda, les muntanyes del Bullent, la cova de l'Ase, la cova del Xical o Potastenc, la cova Negra, el paratge del Pla, el tossal Ras o el Tosssalet en són els més destacats. Pel que fa als romans, hi ha diferents assentaments i soterraments que n'indiquen la presència al voltant de la Marjal: a Sant Antoni, a Benigànim, al tossalet de les Mondes, a Bullent i, més tardanament, a les partides de Gaià i Castelló, amb una cronologia dels segles VI-VII. 

L'any 726 té lloc l'ocupació musulmana de la vall de Pego amb diverses alqueries de base familiar clànica, que segons la documentació cristiana eren Unxola, Adzaila, Atzeneta, Benixat, Benigànim, Benituba, Benumeia (ermita de Sant Sebastià), Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona i Beniçuleima (ermita de Sant Antoni). Es tractava d’un yûz andalusí que, en la documentació, apareix amb el nom de Baguh i que no comptava amb castell propi. De fet, l’actual castell d’Ambra és un castell construït d’urgència per a poder refugiar tota la població de la vall de Pego i resistir millor l’exèrcit cristià de la conquesta que ja estava activa per terres del nord. Un castell que alguns autors han catalogat com els castells de la por i que compta amb aljub i habitatges per a famílies a l'interior. Amb la conquesta dels cristians, una guarnició de deu soldats s'hi va establir i van construir una ermita. Finalment, però, i gràcies a dues cartes pobles reials (una de 1279 de Pere III i l’altra de 1286 del rei Alfons) es va construir una vila ex novo, és a dir de nova planta, sobre el solar de l’antiga alqueria musulmana d’Uxola, amb unes muralles i torres per a protegir-la i tres portals. Pego es convertia així en una vila de fundació reial amb població únicament cristiana, mentre que la població musulmana hauria de viure en les tres alqueries de la vall: Benumeia, Favara i Atzeneta.  Amb l’expulsió dels moriscos de 1609, la vila cristiana serà emissora i al mateix temps receptora de gent. Entre 1610 i 1624 apareixeran 77 llinatges nous. A més, el duc de Gandia va assentar 25 veïns en les alqueries de Benumeia, Favara i Atzeneta, actualment desaparegudes. 

Amb una gran riquesa hídrica després de la crisi de la fil·loxera, Pego s’especialitzà en el cultiu de cítrics i d’arròs, que amb anades i tornades han perdurat fins als nostres dies com l’activitat principal. 

FESTES 

• Sant Antoni se celebra el 17 de gener.
• Carnestoltes, amb dates variables segons la Pasqua i Quaresma de cada any. Amb tres setmanes d’actes: la baixada del riu Bullent el primer cap de setmana, els Carnestoltes el segon cap de setmana, la Pinyata o Soterrament de la Sardina el tercer cap de setmana i el Dia de la Crosta l’últim dimarts abans de la Quaresma.
• Les Falles, se celebren entre el 17 al 19 de març.
• La Setmana Santa, se celebra del Dimecres Sant al Diumenge de Glòria o Resurrecció, segons calendari de Pasqua.
• La Fira i Festes de Moros i Cristians se celebren l’últim cap de setmana de juny seguit de les festes patronals.

GASTRONOMIA 

• La crosta.
• Les coques escaldades.
• Les coques al forn.
• Els figatells.
• El mullador de Pasqua.