L'ermita de Sant Antoni Abat o del Porquet es troba aproximadament a un quilòmetre a l'est de la població de Pego, en la partida agrícola de Benisuleima, envoltada de camps de cultiu. S'hi arriba seguint el camí de Sant Antoni, carretera rural que naix de la CV-715 a l'eixida del nucli urbà. Al seu voltant s'ha condicionat una esplanada i una zona arbrada amb bancs i taules.
Com que altres ermites pegolines, la dedicada a sant Antoni es va construir en el que era lloc de moriscos amb propòsit evangelitzador i per a servir de lloc de culte a la recentment convertida població musulmana. En aquest cas, era l'alqueria islàmica de Benisuleima o Beniçuleima, creada al seu torn sobre una vila romana dels primers segles de la nostra era.
L'ermita es va fundar en el segle XVI durant el regnat de Felip II i va romandre com a propietat municipal fins a 1921. Com que no podien fer-se càrrec del cost de la seua restauració i manteniment, se'n va cedir el patronatge al veí Joaquín Sendra Siscar a canvi del seu compromís de rehabilitar-la i conservar-la en perfecte estat. Des d'aleshores ha continuat sota patronatge privat i el seu estat de conservació actual és excel·lent.
Assentada sobre una plataforma lleugerament elevada, l'ermita és un edifici d'un aspecte venerable. Té a la vista la fàbrica de mamposteria, amb cadenes de carreus i maons en cantons i obertures, contraforts i coberta de teules de dos aiguavessos. Al lateral dret té adossat l'habitatge de l'ermità, precedit per un porxe o atri amb arc de mig punt escortat per xiprers i un retaule ceràmic amb una imatge del sant titular. Aquestes dues dependències s'hi han afegit posteriorment a la construcció del temple primitiu. A la capçalera, sobreïx el cos menut de la sagristia, més baix i amb coberta independent. L'espadanya buida s'alça sobre el carener de la teulada, a l'altura de la capella.
Traspassat el porxe, accedim a l'ermita en si per la porta d'entrada, també en arc de mig punt i amb una finestra a la dreta. La nau única queda dividida en dos trams per un arc apuntat que arrenca des de terra, blanquejat com la resta de paraments. El presbiteri s'eleva sobre grada i, després de l'altar exempt de pedra, hi ha en la capçalera recta un retaule neoclàssic amb una gran fornícula central flanquejada per columnes que acull la clàssica imatge de sant Antoni amb el seu inseparable porquet. A banda i banda, hi ha nínxols amb talles de la Immaculada i sant Josep amb el Xiquet, i a l'esquerra l'accés a la sagristia.
En uns altres temps es conservava un antic retaule pintat representant el sant titular i sant Roc, datat possiblement en el segle XVII i custodiat ara pels propietaris de l'ermita i que actualment trobem en l’església parroquial.
Se celebra una romeria a l'ermita el diumenge més pròxim al 17 de gener, data de la festivitat del sant. Els pelegrins parteixen a les deu del matí del Pla de la Font acompanyant la imatge del sant i en l'ermita s'oficia missa, després de la qual es procedeix a la tradicional benedicció dels animals. També és costum pegar tres voltes completes al voltant del temple, perquè es diu que això prevé els mals de panxa. Al voltant de l'edifici s'hi instal·la un animat porrat amb productes artesanals i es reparteixen els bunyols de Sant Antoni beneïts.