És una font pública de principis del segle XIX, de naixement natural, situada en el pla de la Font, al principi del passeig de Cervantes, a on s'accedeix a través d'una escala subterrània. Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico de 1845, ja l'anomena per les seues aigües riques i abundants. Les aigües sobrants desemboquen en el que era el llavador municipal situat al carrer homònim. Amb l'última remodelació es va traslladar la font al lloc actual.

L'element de la figura de la font té forma de peó d'escacs amb quatre cares i quatre cavitats. De cadascuna d'aquestes cares sobreïx quasi arran de terra una canella de bronze que aboca l'aigua a una pica de pedra. L'element consta de tres cossos totalment de pedra: el primer està buit i s’hi situen les canelles amb la caiguda constant d'aigua; el segon, totalment massís, fa de tapa; i un tercer, en forma de punxa, adorna la corona on figura inscrita la data de l'any 1700.

La Gossa Sorda, grup de música de Pego, va fer una cançó en honor de la font.