Castell de Castells és el poble que tanca la comarca per la part sud-oest, a zona d’interior, tot fitant amb les dues comarques veïnes, el Comtat amb la Vall de Seta per una banda i la Marina Baixa amb Tàrbena per l’altra. Situat a l’extrem de la Vall de Pop, es troba a 551 metres d’altitud, amb una superfície muntanyenca ben extensa de 45,9 km² i 425 habitants, coneguts com a castellencs i castellenques.

HISTÒRIA

Una població envoltada de natura per cada costat, amb un relleu muntanyenc on abunden els barrancs. Les serres que delimiten el poble de Castell de Castells són l’Alfaro i la Serrella, i pel sud-oest els vessants de la Xortà, que arriben als 1.088 metres. Drenen el terme diversos barrancs com el de Galisteo, Moliners, Foies, Xorquet, Castellet, i altres, que van en direcció a Castell de Castells, i s’uneixen al rierol de Castells per a després convertir-se en el riu Gorgos. Al costat d’un d’aquests barrancs es van descobrir unes pintures rupestres declarades patrimoni de la humanitat. És considerat com un dels santuaris neolítics més importants de la Península: el Santuari de Petracos. Aquestes representacions situen Castell de Castells en la prehistòria, a uns 8.000 anys d'antiguitat. La població, però, té origen en l'antic castell de Serrella, per la qual cosa també és conegut com a Castell de Serrella. Formava part dels dominis d'al-Azraq (1208-1276) fins a 1254, quan Jaume I (1208-1276) va incorporar-lo a la Corona d'Aragó. 

Sota l’atenta mirada del castell de la Serrella, altres alqueries musulmanes omplien el terme actual: Aialt, Bitla (o Vila) i l’Alcúdia de Castell (nucli actual). Encara que altres autors també apunten a Petracos com un nucli disseminat, sembla que és posterior. En temps del patriarca Ribera, el 1574, l’Alcúdia comptava amb 35 cases, Aialt amb 30 i Vila amb 8 cases, totes elles de famílies cristianes noves (o famílies morisques). En l’actualitat resten com a despoblades i residualment en la toponímia local.

Fou una rectoria morisca de 170 cases en el moment de l'expulsió, a la qual s'oposaren amb les armes i foren derrotats definitivament després de destruir l'església en la batalla del Pla de Petracos. La repoblació posterior es va fer amb cristians mallorquins, com podem observar en la continuïtat de llinatges dels Estalrich, Mesquida, Pasqual, Tomb, etc.

L'economia és bàsicament agrícola, de secà: ametla, oliva i garrofa. Hi destaca l’almàssera cooperativa, en la qual el veïnat feia la premsada de manera col·lectiva per a l’autoconsum familiar. 

Un altre col·lectiu molt arrelat i idiosincràtic de Castell de Castells és la banda musical amb més de 100 anys d’història. 

FESTES 

• Pel gener se celebra Sant Antoni amb la foguera i torrada tradicional a càrrec dels festers de Sant Antoni. 
• La festa en honor de la patrona, santa Anna, se celebra els dies 25 i 26 de juliol.
• Les festes patronals se celebren del 15 al 18 d'agost. 
• Les festes de la partida de Petracos se celebren els dies 7 i 8 de setembre. 

GASTRONOMIA

• Els minxos amb farinetes i borra és un dels plats més típics de la zona i un dels que més representa Castell de Castells. Són preparats a base d'aigua, sal, oli, farina i mullador.
• El putxero és un dels plats de cullera per excel·lència de Castell de Castells. Junt amb l’arròs amb conill i caragols fan una bona mostra de la cuina de muntanya i de caça.
• La borreta de melva és un plat molt apreciat en tota la zona, preparat amb bonítol sec, cuit a foc lent i complementat també per productes autòctons.