La Llosa de Camatxo és una població que constitueix una Entitat d'Àmbit Territorial Inferior amb el municipi d’Alcalalí. Ubicat al centre geogràfic de la Marina Alta, a la falda de la Solana. El poble està en la vall estreta direcció sud-oest que queda enclavada entre la muntanya del Castell d’Aixa —o com l’anomenen a Pedreguer, la muntanya Gran—. Ubicat a 218 metres d’altitud, té una població de 202 habitants coneguts amb el gentilici de llosers i lloseres.

HISTÒRIA 

La població se situa en una vall formada per la serra del Seguili i la del Castell d’Aixa. La serra del Seguili separa la Llosa de Camatxo dels municipis d'Orba i Benidoleig i es divideix en dues en l’extrem oriental: el tossal Verd i la lloma de la Borrega, i entre ambdues formen el barranc de la Parra. La serra de la Solana forma frontera natural amb el terme municipal de Xaló pel vessant nord, anomenat Ombria, i el centre de la vall, que constitueixen la zona d'explotació agrícola de la població. L'agricultura és de secà, hi podem trobar ametlers, oliveres, garroferes i vinyes. En el segle passat, la llimera va omplir gran part de la zona cultivable, algunes de les quals podríem dir que són monumentals per les seues dimensions.

Tres barrancs naixen i corren pel terme de la Llosa: el de la Font, que pertany a la conca del riu Xaló i que corre de nord-est a sud-oest, i els de la Parra i la Llosa que ho fan de sud-oest a nord-est. Els tres romanen gran part de l'any secs pel règim de pluges de la regió. La riquesa hídrica que cal destacar la constitueixen les nombroses fonts naturals que brollen per diversos llocs de l'Ombria. Encara que el cabal és reduït, la qualitat de les aigües és excel·lent. Per aquesta última característica destaquen la font del Xorret, a escassos 200 m del nucli urbà, la font de la Coma, la fonteta del Clot, la font de l'Olivera i la del Racó, entre d’altres.

Els testimonis més antics pròxims al poble són unes poques restes de material prop de l’Ocaive que daten de l’Edat del Bronze. 

Pel que fa al nucli urbà, sembla que l'origen el trobem durant l’època andalusina. La Llosa era una venta ubicada al camí Vell de Dénia,  sota l’atenta vigilància del castell de l’Ocaive, ubicat enfront del poble, a uns dos quilòmetres, a on segons la documentació existiria una alqueria. 

Amb l’arribada dels cristians, Jaume I va donar aquesta venta a Andreu Puigvert, però al llarg del segle XV va quedar despoblada. L’any 1506 el lloc fou adquirit per un veí de cognom Camatxo i d’ací ve el sobrenom de la Llosa per a diferenciar-la de la resta de poblacions valencianes amb el mateix nom. El 1535, la Llosa apareixia com un annex de la parròquia d’Alcalalí, que en aquells temps comptava amb cinc cases de famílies morisques que amb l’expulsió de 1609 van quedar buides i posteriorment repoblades. 

L’església actual data de 1749 i va ser construïda damunt d’una preexistent. Es va desmembrar finalment de la parròquia d’Alcalalí el 1972. Abans, el 1876 la Llosa va perdre la qualificació de municipi i va quedar unida a Alcalalí, però el 1996 es va recuperar per decret de Govern valencià i es va establir com a EATIM. 

FESTES 

• Les festes patronals se celebren la primera i segona setmana d'agost, en honor dels patrons sant Antoni i sant Roc.
• Llimafest.

GASTRONOMIA

• La mel artesana.