El castell d'Aixa està situat en el municipi d'Alcalalí. Des del cim de la serra del Castell de la Solana es conquista visualment tota la Vall de Pop.

La construcció data de principis del segle XII de la mà dels musulmans, però una cultura anterior va ocupar les mateixes roques i el mateix cim: es tracta dels ibers. Aquestes poblacions s'instal·laven sempre en les zones més altes de les valls i, igual que els musulmans, buscaven el refugi i protecció de la seua gent. Així, sota les ruïnes del castell d'Aixa, descobrim un assentament ibèric.

La fàbrica és de mamposteria reforçada amb carreus a les cantonades. Es troba en ruïna quasi total. S'observen alguns llenços de les muralles, sobretot les de la part meridional, i en el recinte es poden veure les restes de diversos paraments sobre els quals es van sustentar les muralles de la fortalesa.

L'inici de la decaiguda com a fortificació l'hem de buscar amb l'arribada dels cristians. De fet, en el document del Pacte del Pouet (1244) entre Jaume I i el cabdill al-Azraq, ja no apareix aquest castell. Però la total destrucció, segons ens explica Joan Elies Andrés en el seu llibre Fent camí. Rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos, probablement va ser a principis del segle XIV de mà dels cristians per a evitar l'alçament dels moriscos.