Llíber, municipi situat a l’interior sud de la comarca de la Marina Alta, en l’inici del curs mitjà del riu Gorgos, en l’actual Vall de Pop. Ubicat a 274 metres sobre el nivell del mar, el seu terme municipal de forma allargassada compta amb 22 km² d’extensió en què trobem zones molt muntanyoses, tant a la part sud com a la part nord, amb una plana fèrtil al centre. La població, 883 habitants, és coneguda amb el gentilici de lliberans i lliberanes.

HISTÒRIA

Llíber pertany, amb Alcalalí i Xaló, a la subcomarca d'Aixa —límit equiparable a l’antic hîsn (castell)—, de la qual és el poble més menut. Al terme, situat al costat del riu Gorgos i envoltat per la serra de Bèrnia i la del Castell de la Solana, podrem gaudir de paratges com ara la font d'Aixa, la partida de Marnes i el Cau o la penya Roja.

És possible que el poble de Llíber tinga el seu origen en una vila romana, ja que s'ha especulat que el nom podria procedir de praedium Liberii, és a dir, ‘la finca de Liberius’. 

En l’època musulmana, el terme del castell d’Aixa comptava amb tretze alqueries i cinc rafals (Allbayren, Alquellelin, Atrayello, Beniatia, Benibrahim, Beniquasi, Benixaloni, Cotar, Cura, Losa, Murta, Muscayra i Allybait, actual Llíber).

Ja al segle XIII, les terres lliberanes van ser conquerides als musulmans el 1245 pel rei Jaume I, qui li va concedir les rendes de Llíber i de la resta de les alqueries d’Aixa a na Berenguera, filla de l’infant Alfons de Castella i cosina del mateix Alfons el Savi. A principis del segle XV, les poblacions de Xaló, Llíber i Alcalalí tenien com a senyor a Pere de Castellví, però el 1408 va vendre aquest últim lloc i el seu terme a Jaume Verdeguer. L'antiga demarcació del castell d'Aixa va quedar dividida en dos senyorius, que seran l'origen de les respectives baronies d'Alcalalí-Mosquera i Xaló-Llíber. Aquesta última va formar part del senyoriu dels Martorell des de l'any 1413 fins al 1444, llinatge al qual pertanyia el cèlebre novel·lista Joanot Martorell. També va formar part, junt amb Xaló i Gata, de la duquessa d’Almodòvar, dama del segle XVIII que va apostar per la formació i les escoles subvencionades per tal d’alfabetitzar els més menuts i les més menudes dels seus senyorius. 

L'expulsió dels moriscos va significar la despoblació total de Llíber, la qual va obligar, el 12 de setembre de 1611, a donar carta pobla conjunta a Xaló i Llíber, que es repoblaren amb pagesos de les illes Balears procedents majoritàriament de la vila mallorquina de Llucmajor. Cognoms com Vidal, Mas, Montserrat i Noguera n’hi deixen constància. Aquesta vinculació històrica és el fonament que justifica l'agermanament que existeix entre les dues poblacions. La partició dels termes de Xaló i Llíber i la independència d’aquest municipi va arribar el 1645, en part gràcies a l’arrelament dels mallorquins nouvinguts que es negaren a abandonar les cases de Llíber per a traslladar-se a Xaló, tal com havien indicat les instruccions senyorials.

El poble té una forta tradició agrícola. Se’n diferencien dues parts: a la zona sud-oest del terme, a Marnes i el Cau, s’hi concentrava al llarg del segle XVII fins a les primeries del segle XX la producció de blat (amb més de 20 eres de batre) i ramaderia amb molts corrals en la zona més muntanyenca; a la part de la plana, en la meitat nord-est, la vinya per a la producció de vi, així com els riuraus per a fer pansa, han perdurat molt bé fins als nostres dies.

FESTES

• Llíber celebra, del 13 al 22 d'agost, les seues festes patronals en honor de la Mare de Déu, sant Roc, sant Cosme i sant Damià.
• L’Escaldà se celebra la primera setmana de setembre.
• La Fira del Llaurador se celebra la primera o segona setmana de gener.
• La Fira de l’Embotit se celebra la primera setmana de març.
• La Fira de Sant Antoni se celebra el primer o segon cap de setmana de gener.

GASTRONOMIA 

• Embotit, com la botifarra, la salsitxa, la llonganissa i la sobrassada.
• Coques, a l’estiu es mengen acompanyades d’un raïm de moscatell, una combinació molt encertada de salat-dolç.
• Berenar de Pasqua, és una mena d’estofat que porta faves, pésols, creïlles i ceba. A mitjan cocció es deixa caure en l’olla un ou per cada comensal.
• Bollos, a Llíber els pastissets salats reben aquest nom. A la Marina, també se’n diu coques tapades. El farcit pot ser de mullador (ceba i tomaca), de pésols o d’herba (cama-roges, llicsons i bledes). Antigament, totes les casetes de camp tenien el seu forn de llenya per a coure el pa, els bollos o les coques.

LLOCS D'INTERÉS 

• LIC Conca del riu Gorgos.