El Ràfol d’Almúnia, municipi central de la subcomarca de la Rectoria —junt amb Tormos, Sagra, Benimeli, i Sanet i els Negrals— enclavat al bell mig del curs mitjà del riu Girona i a la falda de Segària.  El municipi es troba a 88 metres d’altitud, amb una superfície de 4,9 km²  i 670 habitants, coneguts amb el gentilici de rafolencs i rafolenques.

HISTÒRIA

El Ràfol d'Almúnia és una xicoteta població que tradicionalment ha sigut la capital de la Rectoria per ser el municipi més gran. Aquest poble envoltat de cultius de cítrics i amb orígens totalment agraris, compta amb una història molt extensa dels habitants llaurant la terra i aprofitant l’aigua amb un ampli patrimoni hidràulic.

El Ràfol d'Almúnia va sorgir en ple domini musulmà. Cal recordar que Ràfol és una paraula derivada de l'àrab que, segons J. Coromines, vindria d'una forma rafl, que podíem interpretar com a ‘casa de camp que té un tros de terra per a cultivar i un corral per al ramat’. Per tant, els ràfols, rafals o rahal, topònims molt estesos per tot el territori valencià, tal com han apuntat diversos autors, devien ser un grup de cases de camp o una masia on s'agrupaven algunes famílies per a cultivar la terra i pasturar el ramat, lloc que servia alhora de parada o allotjament per als viatgers que transitaven per la nostra contrada. Segons López Elum, sembla que els ràfols eren terrenys que funcionaven com a finques agràries de famílies benestants de les grans ciutats com ara Balansiya o Daniya, en les quals vivien els treballadors i les seues famílies.

El 1535, el Ràfol d’Almúnia s’erigí en una de les rectories de moriscos, amb una església sota l'advocació de sant Francesc de Paula, que continua sent l'actual patró i titular de la parròquia que duu el seu nom.

Al segle XVI era senyor del lloc Jerónimo Almúnia, d’ací el sobrenom del Ràfol. Després de la repoblació cristiana amb gent procedent de les illes Balears, l'any 1687 es concedia a D. Joan d'Almúnia i Esparza el títol de marqués de Ràfol d'Almúnia.

Una altra de les fites històriques de les quals el Ràfol fou protagonista és la segona Germania. L'opressió senyorial i de la xicoteta aristocràcia, que abusava del cobrament d'impostos als llauradors i agreujava la situació de les males collites, va conduir en 1693, durant el regnat de Carles II, a la revolta dels agermanats. La gent de la Rectoria van tindre una important intervenció en aquesta nova Germania i del Ràfol en va sorgir un dels líders indiscutibles, en Francesc Garcia, que va ser nomenat síndic general i es va convertir en cap polític i ideològic. Aplacada la revolta, la justícia el va sentenciar a mort per rebel·lió. Una mostra d’aquelles revoltes es conserva en l’escut del senyor del Ràfol, picat com a símbol de l’alçament popular.

FESTES

• El Sagrat Cor de Jesús se celebra el 15 de juny.
• Les festes patronals se celebren de l'11 al 17 d'agost, en honor de la Immaculada Concepció i al patró sant Francesc de Paula.

GASTRONOMIA

• La paella valenciana és molt preparada en aquest municipi i sol ser sempre a base de carn, ja que són els productes de la zona.
• L'olla també sol preparar-se molt per aquesta zona, són costum els plats de cullera.