Pedreguer, municipi que es troba a la meitat nord de la comarca, a uns 83 metres sobre el nivell del mar, en una plana conreable fèrtil tancada per la muntanya Gran al sud-oest i el Montgó al nord-est. El terme municipal té uns 29,6 km² i compta actualment amb 8.006 habitants amb el gentilici de pedreguers i pedregueres.

HISTÒRIA 

Pedreguer es troba al peu de la muntanya Gran. És un poble envoltat de muntanyes conegudes per les històries que conten a través del temps. Hi destaca la quantitat de coves, avencs i rius subterranis que travessen tot el terme, com el clot del Lirio (un forat natural que mostra un riu subterrani).

Els primers vestigis humans els trobem a la cova del Comte (25.000 anys d’antiguitat), en què s’han descobert pintures rupestres pròpies del Paleolític superior, així com a la cova del Randero on trobem restes neolítiques. 

Tanmateix, com la gran majoria de pobles d’aquesta comarca, l’origen del nucli urbà actual és d’època andalusina. Sota el domini administratiu del hîsn o castell de l’Ocaive —nom que prové segons J. Coromines del mot al-cuqâyyibà, diminutiu d’'àguila'— es van constituir diferents alqueries i rafals dispersos, que segons la documentació cristiana serien Pedreguer, Benimarmut, Carraca-Matoses, Montroi, Gorgo, Canelles i el rafal Abenaxoch (Canelles i Gorgo passarien a ser alqueries de Gata amb el nou Repartiment de Jaume I). 

Amb l'expulsió dels moriscos l'any 1609, les alqueries quedaren despoblades i, per això, la senyora de Pedreguer, Francesca Alapont i Pujades, va concedir carta de poblament el 1611 per a repoblar les alqueries de Pedreguer, Matoses i Albardanera, però sembla que només Pedreguer va aconseguir la repoblació, que va ser en gran part realitzada per illencs. El 1646 hi ha molts Fornés, Costa, Simó, Carrió i Ramis, entre d'altres. 

Les pretensions dels síndics de Pedreguer i altres pobles de la Marina d'acabar amb el feudalisme constituïren un dels detonants que donaren pas a la Segona Germania de València l'any 1693. El municipi també va prendre part de la guerra de Successió al costat de l’arxiduc Carles d'Àustria i això va suposar el saqueig i crema del poble, igual que a Ondara, en senyal de càstig. Però superada aquesta crisi, el segle XVIII va ser una època d’expansió econòmica i demogràfica. Amb la pansa i la bonança econòmica, va donar com a resultat una arquitectura civil ben destacable en habitatges, però també en edificis públics com les escoles velles, actual Casa de Cultura, l’edifici del Repés o els Pòrxens. 

Finalment, als anys seixanta, va aparéixer una nova indústria emergent que va suposar també un bon moment econòmic, la confecció de marroquineria i de la palma, que van suposar una important activitat econòmica durant diverses dècades. 

FESTES 

• Sant Antoni se celebra el dia 17 de gener.
• El Porrat i Festa de Sant Blai se celebra el 3 de febrer.
• Les festes de juliol se celebren en la setmana del 15 de juliol en honor de sant Bonaventura, patró de Pedreguer.

GASTRONOMIA 

• Paella amb alberginia i cigrons.
• Arròs amb fava pelada.
• Malcriat.
• Xones.
• Frito.