L'actual temple parroquial de la Santa Creu, remodelat durant el segle XVI, és, sens dubte, el monument més important de la vila de Pedreguer.
La façana és plateresca i s'hi aprecia la influència del manierisme. L'interior del temple és barroc i en la decoració s'alternen les sèries de guixos amb un esgrafiat refinat, redescobert amb les restauracions de 1974 i, més recentment, de 2003. El retaule major actual va ser construït per José Francés i decorat per Xavier Ferragut. Anteriorment, presidia el presbiteri un superb retaule barroc atribuït a Vergara o a la seua escola. Només podem apreciar-lo en fotografia, perquè va ser destruït dolorosament en 1936.
La planta d'aquesta interessant església de dimensions considerables respon al model contrareformista dels anys trenta: planta de creu llatina amb nau única, capelles laterals entre contraforts i un potent eix vertical davant l'altar major, senyalitzat per una cúpula significativa sobre petxines. La nau central està coberta amb volta de canó i llunetes sobre arcs faixons, mentre que les capelles laterals ho fan amb voltes bufades. L'espai no té llum natural, tant en la cúpula, sense òculs ni llanternó, com en les naus laterals, sobre les quals apareixen buits falsos que són, en realitat, finestres cegades.
Dos ordes, corinti el major i toscà el menor, decoren respectivament la nau central i les naus laterals. Els elements ornamentals han de ser molt posteriors a la data de construcció del temple (1574).
Cúpula, petxines, dovelles i entaulaments apareixen recoberts per una decoració a base de motius florals, garlandes i angelots, molts d'ells policromats. La capella de la Comunió, de grans dimensions, és més austera quant a llenguatge clàssic, situada en un braç del transsepte, la qual presenta, al seu torn, planta de creu llatina amb una cúpula sobre el creuer. Hi destaca l'òrgan, d'una grandària important, que va substituir al de 1883.
La façana està construïda amb fàbrica de carreu i executada amb caràcter de retaule, encara que a penes hi destaca una portada menuda de tres cossos, no molt comuna a la comarca. En el primer cos se situa l'entrada sota un arc de mig punt, flanquejat per dues pilastres dòriques sobre un basament elevat que, per les dimensions ornamentals, remet a exemples castellans. Remata el conjunt un frontó partit, sobre el qual, entre pilastres acanalades, se situa una fornícula amb la imatge de sant Bonaventura, patró de Pedreguer. El tercer cos el forma un buit emmarcat per dos semicolumnes jòniques. El remat de la façana planteja interpretacions complexes, ja que hi apareixen elements com ara espilleres, de possible utilitat militar. En un lateral de l'església es troba el centre parroquial construït en 1997. (1)
(1) Sanchis i Sivera, J. (1922) Nomenclátor Geográfico-Eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de Valencia. València.