L'ermita de Sant Joaquim presideix el viacrucis de Pego que s'estén al final del passeig del Calvari en l'extrem sud-oest del nucli urbà. És un recinte delimitat que constitueix una tranquil·la i agradable parcel·la amb les capelles del viacrucis a l'ombra dels tradicionals xiprers i altres arbres. El conjunt inclou també el panteó de la família Sala, família que també ostenta la propietat de l'ermita.
El calvari, amb retaules ceràmics típicament valencians, és el més antic del conjunt perquè es remunta al segle XVII. L'ermita va ser fundada l'any 1760, mentre que el panteó es va construir en 1891, any en què la capella va ser també restaurada. Els edificis i l’entorn mostren en l'actualitat un bon estat de conservació.
És una capella quadrangular amb paraments blanquejats i coberta piramidal de teules sobre la qual s'alça una espècie d'espadanya cega de factura curiosa. Unes dovelles grans i rectes emmarquen la porta rectangular, en la llinda de la qual descansen tres creus en baix relleu. Per damunt, i baix del ràfec, una teulada vidriada protegeix el retaule ceràmic de l'última estació del calvari.
A l'interior, entre una altra imatgeria i objectes de culte, es conserven llenços representant l'Anunciació i l'Adoració dels Pastors.
Les confraries durant el Divendres Sant, van en processó des de la capella de l'Ecce Homo fins al passeig del Calvari durant els actes més solemnes de la Setmana Santa pegolina, la trobada i caiguda de Jesús de Natzaret amb Verònica i la Mare de Déu dels Dolors o la Dolorosa. És molt curiosa la romeria tradicional, ja que la gent que assisteix a veure la processó puja amb pastissos (bollos) casolans de tomaca, de pésols o de verdura, per a esmorzar entre els xiprers del Calvari.