En 1839, l'arquitecte Joaquín Cabrera declara en estat ruïnós l'ajuntament i veu la necessitat d'ampliar la plaça. En 1842, s'acorda derrocar l'edifici vell i construir la nova Casa de la Vila a càrrec del mestre d'obres Francisco Oltra.

En 1848, l'edifici ja disposa d'una sala de plens i, en 1849, s'acaba l'obra amb una segona fase que constava d'un lloc comú o porxes dedicats a la llotja per a la seda i botigues.

L'actual edifici és compacte, de tres altures, coronat per un ràfec de teules ceràmiques. En la part superior de la façana s'hi veu l'escut de la vila i, en la part inferior, just damunt de l'arc d'accés, s'hi conserva el balcó amb una balustrada. L'edifici s'adapta a la línia del carrer amb un cos principal excel·lent, amb un mirador gran i estètica neobarroca molt freqüent per aquells anys.

A la fi del segle XX, l'Ajuntament va executar obres d'ampliació amb la compra de les dues cases confrontants, va modificar tota la distribució interior i va situar la porta d'entrada en la façana principal, la qual dona a la plaça.