*NO es pot escalar els mesos d'abril, maig i juny per nidificació.

A Calp podrem arribar per l'N-332 o per l'AP-7 agafant l'eixida número 64 Altea/Calp i continuant per l'N-332 en direcció a Calp/València. Per a arribar a la cara nord-oest deixarem el cotxe en l'aparcament que dona al centre d'interpretació del parc natural.

Des de l'aparcament nord, agafarem la pista ascendent que va fins al centre d'interpretació i continuarem pel camí que porta al cim i que passa per la base de la paret. 15 minuts.

1. Verde esmeralda

120 m, 6a+

Via interessant que comença per la característica cova situada uns metres abans d'arribar al túnel. Hi destaca el segon llarg, actualment equipat amb químics. En la resta de la ruta haurem de col·locar algunes peces d'autoprotecció.

2. Vampiro

120 m, 6c+

Itinerari molt tècnic que discorre en tot moment per plaques. L'escàs nombre de repeticions que rep en l'actualitat permet que cresca molsa en la paret, la qual dificulta encara més la progressió. La ruta està equipada a l'estil de l'època, amb spits i claus, prou deteriorats ara com ara.

3. Asignatura pendiente

120 m, 6b

De característiques similars a l'anterior però un poc més senzilla. Equipament antic.

4. Sinfonía de las gaviotas

160 m, 6b/A2

Itinerari per a cordades tot terreny, un poc difícil de seguir en la part superior, on apareixen algunes variants.

5. Matas - Lozano

180 m, 6a/A1

Bonica ruta obra de la magnífica cordada murciana que li dona nom. El seu traçat lògic enllaça diedres i fissures de manera elegant. Hi ressalten el diedre del segon llarg i la fissura vertical del quint. Recomanable.

6. Roxy

180 m, 6b

Possiblement, la més bonica i repetida de les rutes que solquen la cara nord. Aquest itinerari connecta els millors llargs de les rutes Matas-Lozano i Diedre Botella amb l'últim llarg de la Directa Murciana. S'hi van obrir dues tirades amb dificultat aproximada del 6b. El resultat va ser un itinerari preciós i original. La ruta ascendeix per diedres, plaques i fissures de bona roca. Indispensable.

7. Pany

240 m, 4+

La primera de les vies d'escalada obertes al penyal d’Ifac i la que menys dificultat té. Aquesta ruta, molt herbosa al principi, va guanyant verticalitat i ambient, i ofereix llargs i paisatges molt bonics en els trams finals. Prou repetida.

8. Piel de talco

240 m, 5+

Ruta interessant, un poc més complicada que la via Pany, però que no supera en cap llarg el grau 5. El traçat en els trams finals és un poc difús.

9. Tropical gangster

240 m, 6b

Ruta interessant, encara que poc mantinguda. Hi destaca el tercer llarg per la dificultat.

10. Pere Cabrera

250 m, 5+/A1

Té un començament evident i molt atractiu. Per contra, la resta de la via és molt herbosa i un poc descomposta.

11. Potencia peluquera

160 m, 6c+/A1

Magnífica ruta sobre roca de gran qualitat. Els passos més delicats es troben equipats amb parabolts, però haurem de fer un ús òptim del material flotant en la major part de la via. El descens es fa en ràpel per la mateixa ruta. Molt recomanable.

12. Puñalada trapera

165 m, 6b+/A3

Ruta moderna amb llargs de gran bellesa, tant d'escalada artificial com en lliure. El seu traçat recorre en diagonal el contrafort oest del penyal. Al principi del segon llarg, la via reserva un pas, prou exposat, que actua com a "repel·lent" de moltes cordes. Molt bona ruta, reservada a cordades competents.

13. El hoy fugaz es tenue y es eterno, otro cielo no esperes ni otro infierno

220 m, 5a/A3+

Ruta moderna, espectacular i laboriosa. El recorregut es fa per una zona aparentment inexpugnable que supera tres sostres amb passos d'ungla i haurem de fer veritables acrobàcies sobre els estreps. Reservada als amants de l'escalada artificial.