Els Banys de la Reina són un jaciment arqueològic situat al costat de les Salines de Calp. Constava d'un palau romà amb un passadís, pati i huit habitacions. La seua profusió en marbres i mosaics revela que pertanyia a una persona amb un alt poder adquisitiu.

El jaciment dels Banys de la Reina consta de 3 parts:

1. Vicus romà

El jaciment romà dels Banys de la Reina és un enclavament costaner que destaca pel seu magnífic disseny arquitectònic i mosaics. Dins del seu gènere, és un dels conjunts més importants de tota la Hispània romana. Encara que fins ara només se n'ha excavat un 25 % de la superfície, és prou per a veure la magnitud d'aquesta vila romana que estava dotada de tota classe de luxes fa 2.000 anys. Les basses excavades en la roca litoral per a la provisió de peix fresc li van donar nom al lloc, que continua intacte hui en dia.

Durant els segles I-II dC s'hi van edificar els primers habitatges, un xicotet complex termal conegut com a Termes de la Muntanyeta i una àrea industrial en la qual destaca la construcció d'una singular sénia excavada a la roca que va abastir d'aigua potable el poblat. A finals del segle III dC, s'hi va alçar una sumptuosa vil·la de pati circular dotada d'un extraordinari conjunt termal privat. Finalment, dels segles V-VI, s'hi van detectar al lloc, punt de principal importància de navegació en l'antiguitat, les empremtes de la conversió al culte cristià amb l'erecció d'una modesta església de creu grega i una necròpolis adjacent.

2. Conjunt Termal de la Muntanyeta

A partir dels treballs de remodelació de l'espigó costaner, el 1993 es van trobar les restes del xicotet conjunt termal, de 500 m² de superfície, actualment conegut com a les Termes de la Muntanyeta.

Entre les troballes documentades durant l'excavació, es conserven diverses basses, una d'aigua freda, a la qual s'accedia per tres graons. Al costat, diversos forns s'encarregaven de mantindre a una temperatura adequada les sales calentes i temperades. El sistema de calefacció desenvolupat pels enginyers romans es basava en l'ús del sòl amb tous elevats sobre columnes de rajoles i parets amb cambres d'aire, construïdes amb tubs de ceràmica que facilitaven la circulació de la calor a través de les diferents estances que les mantenien calentes.

També es va localitzar una habitació amb paviment formant espigues, així com altres dependències complementàries destinades a l'esplai que es van revestir amb plaques de marbre gris procedent d'Alger.

3. Els vivers romans de Banys de la Reina

L'existència d'unes basses dins de la mar, tallades en roca arenisca coneguda com a pedra tosca i denominades popularment Banys de la Reina Mora han sigut els responsables de donar-li nom a tota l'àrea arqueològica.

El conjunt, excavat a la mateixa costa, està format per un gran dipòsit rectangular de 165 m² de superfície total. L'interior estava subdividit per parets de pedra natural, que formen sis basses comunicades entre si, mitjançant una obertura en cada una. L'entrada d'aigua marina tenia lloc a través de quatre canals, també tallats en la roca, que permetien la lliure circulació de l'aigua per totes les basses. Aquests canals es tancaven amb comportes perforades, la qual cosa permetia el pas de l'aigua i evitava l'estancament i fuga dels peixos des de l'interior.

Encara que aquests vivers o piscines estan relacionats amb la cria del peix viu, no es descarta un possible ús com a jardí aquàtic destinat a la contemplació de la bellesa marina, igual que en altres viles altimperials del Tirré, on aquestes construccions cares i costoses de mantindre eren una mostra de poder i prestigi social del seu propietari.

4. Molí del Morelló 

Aquesta construcció, un molí de vent fariner característic de la comarca de la Marina Alta, de mitjan segle XIX, ocupa l'extrem més occidental de la zona arqueològica dels Banys de la Reina.

L'edifici de planta cilíndrica s'alça aïllat sobre el sòl natural. Està construït amb pedra viva treballada i acabada amb abundant morter de calç, que configura un mur gruixut característic de la comarca de la Marina Alta.
 

García-Entero, V (2005). Los "Balnea" domésticos: -ámbito rural y urbano- en la Hispania romana. Editorial CSIC - CSIC Press

González Villaescusa, Ricardo (2001). El mundo funerario romano en el País Valenciano: monumentos funerarios y sepulturas entre los siglos I a. de C.- VII d. de C.. Casa de Velázquez. 

Frías Castillejo, Carolina (2010). El poblamiento rural de Dianium, Lucentum, Ilici y la ciudad romana de La Vila Joiosa (siglos II a.C.-VII d.C.): bases para su estudio. Universidad de Alicante.