L’atac de la temuda i contagiosa lepra es va establir en la comarca de la Marina Alta a finals del segle XIX, cosa que va provocar la construcció de leproseries relativament allunyades dels pobles, on passaven a viure els malalts per a evitar la propagació de la malaltia. 

A Gata de Gorgos, la Casa de la Lepra es va ubicar a la vora del riu Gorgos a certa altura del nivell del mar, lluny dels vents del nord, en un terreny sec i amb l’aigua a prop, tal com manaven les directrius mèdiques en aquella època per a controlar un poc la malaltia i millorar la qualitat de vida dels malalts.

Aquesta casa va tancar les portes l’any 1918, i tots els malalts foren traslladats al sanatori de Fontilles. Finalment, part de la casa fou derruïda per a evitar infeccions.