Una miqueta més avant d'on trobem l'Olivereta del Moro, apareix un camí que a uns 3,5 quilòmetres del poble ens porta a la font de la Mata. Si el seguim, arribarem a una antiga masia, hui en ruïnes, on podrem veure en el terreny de davant de la casa un aljub de pedra construït a la fi del segle XIX per la família propietària. Aquest aljub té unes dimensions d'11 metres de llarg i 2,8 metres d'ample, i té dos arcs en forma de corba en cada extrem que li confereixen una importància arquitectònica molt significativa. Si seguim la senda que baixa a la font, arribarem al paratge conegut com la Font de la Mata. Aquest paratge va ser condicionat com a zona recreativa, ja que és molt normal que la gent del poble i dels voltants hi vaja a menjar-se la mona de Pasqua.

Ací trobem una font de pedra que no és una altra cosa que un pou que van construir els àrabs per a aprofitar l'aigua per al camp. La font té sis escalons cúbics de pedra per a poder baixar i arreplegar aigua. Però el símbol més representatiu que dona nom al paratge són els dos exemplars de llentiscle que hi ha entre les roques de dalt de la font. Es tracta de dos arbres monumentals de dimensions gegantesques i que, possiblement, són les mates més velles de tota la península Ibèrica.