L'ermita del Santíssim Crist del Calvari es troba als afores de Gata de Gorgos sobre una elevació anomenada el Tossalet. Va començar a construir-se en 1762, i es va beneir el 12 de febrer de 1770.
En 1886 es va ampliar l'edifici dotant-la de més excel·lència, i en 1905 es va alçar el campanar al mateix temps que es construïen les capelles del calvari que precedeix l'ermita. Durant la Guerra Civil, es va habilitar com a hospital. El temple, els objectes de culte i el viacrucis van patir danys importants, encara que posteriorment es van reformar. L'última reforma d'importància va tindre lloc en 1974.
L'exterior de l'ermita ens mostra parets blanquejades en les quals ressalten els volums de les capelles laterals, creuer i presbiteri. La coberta és de teules de dos aiguavessos i a sobre s'eleva una cúpula menuda de teules vidriades sobre tambor cec.
Té un porxe previ en el qual s'obrin accessos amplis sota arcs de mig punt amb els carreus a la vista. La façana d'aquest atri és també la de l'ermita, reforçada per dos grans contraforts. Sobre l'accés principal s'hi adossa al frontó una fornícula amb teuladell que representa l'última estació del viacrucis. El triangle de la cornisa queda trencat per l'espadanya i la seua campana, batejada amb el nom de Santíssim Crist i fosa cap al 1900.
A l'interior, la nau es cobreix amb volta de canó i arcs torals. Posseeix xicotetes capelles laterals separades per arcs de mig punt i comunicades entre si que acullen una imatge de la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Sepulcre. El presbiteri té una dependència a cada costat i a continuació es troba la sagristia i un magatzem. Presideix, en la fornícula, la imatge del Crist del Calvari en un templet suportat per àngels.