La torre del Cap d'Or o torre del Cap de Moraira, és una torre de guaita i defensiva del segle XVI situada al cap d'Or de Moraira, dins del terme municipal de Teulada-Moraira.

Aquesta torre, com moltes altres del litoral mediterrani, es va construir a conseqüència de l'informe redactat per l'enginyer militar Giovanni Battista Antonelli l'any 1563. A partir d'aleshores es va procedir a edificar-la per a protegir el litoral de possibles incursions pirates. El seu camp visual abasta des del cap de la Nau pel nord fins al penyal d'Ifac al sud, tot i que en dies clars arriba fins a la serra Gelada. Els vigilants estaven en contacte amb la torre de la Granadella, amb la del Descobridor o d'Ambolo i pel sud amb la torre del Mascarat i amb el penyal d'Ifac, de manera que quan hi havia algun perill passaven ràpidament a avisar les terres de l'interior.

Al llarg de la història són molts els moments en els quals la torre ha sigut protagonista de diversos episodis, com el que va passar el 1667 quan va haver de defendre un vaixell napolità que fou atacat per dues naus pirates, i que es va haver de refugiar al Portet de Moraira on va naufragar i les autoritats de Teulada en van atendre els tripulants.

Està edificada sobre el punt més alt del cap d'Or i quasi al límit del penya-segat a uns 166 metres sobre el mar, és de planta circular amb un perímetre de 26 metres i set de base, els murs en talús estan construïts en maçoneria ordinària i adreçats amb morter. El mur està coronat amb mènsules que en la part de davant sustenten un matacà. Té 11 metres d'alçada i és tota massissa fins a més de la meitat, perquè no es poguera accedir a l'interior des de terra, atés que no disposa de cap porta.

L'única entrada possible es feia amb una escala de corda que es despenjava des de dins. Aquesta part només consta d'una sala amb volta sobre la qual estava la terrassa on es col·locaven els sentinel·les per a vigilar l'horitzó. Per a pujar a aquesta terrassa des de la sala interior, s'havia d'usar una escala de fusta. A 126 metres de la torre, en direcció sud-est, hi ha un aljub de planta rectangular i volta interior que servia per a abastir d'aigua als soldats que s'encarregaven de la vigilància, semblant al que hi ha també al castell de la Granadella de Xàbia.

Recentment (1991), es restaurà part del mur perimetral i de la volta, els quals havien caigut per l'efecte del temps i la pluja. Aquesta restauració ha privat la torre dels elements bàsics com ara la porta, espilleres, matacans o finestres. Només hi destaquen les mènsules, de les quals només quatre són originals, que envolten la part superior de l'edifici i sostindrien la garlanda defensiva o un matacà.

A més del servei de guaita, aquesta talaia també podia atacar, ja que disposava de dos canons que defenien el port de Moraira i que es rescataren el 1980 mentre es feia neteja en la platja del port.(1)

(1) Boira Maiques, J. V, Las torres del litoral valenciano. València, Conselleria d'Infraestructures i Transport, 2007, p. 191.