“El safareig és el lloc on els habitants del poble baixaven a llavar la roba de manera tradicional. La bassa de forma rectangular i amb lloses inclinades als dos costats més llargs, es construïa al costat d'una font d'aigua i es cobria amb un porxo per tal de tindre ombra a l'estiu.
Allí, on es reunien les dones per a netejar llençols, mantes, tovalloles i roba, era un espai on ‘xafardejar’ i comentar els afers del poble. La paraula ‘xafardejar’ deriva de la frase ‘fer safareig’ o ‘safarejar’, i alhora la paraula ‘safareig’, d'origen àrab (ṣahrîǧ = bassal), indica el lloc on s'havia de llavar la roba.
Al llavador hi havia una sèrie de normes no escrites que totes respectaven i així aconseguien un bon funcionament de la instal·lació: les dones es repartien als dos vessants de la bassa. A una banda, les dones que estaven utilitzant sabó i lleixius i, a l'altra, les que repassaven la roba. D'aquesta manera i a través de conductes diferents, l'aigua dels lleixius no es mesclava amb la neta.
El de Benigembla té la curiositat d'estar molt avall del poble, a l'altura del riu, això és habitual en pobles que estan en altura respecte al llit o afluència d'aigua, per tal de facilitar-ne la construcció i no haver de fer grans inversions d'enginyeria per a pujar l'aigua cap al poble.” (1)
(1) Vall de Pop (2018) El safareig de Benigembla. extret de https://www.vadesentits.com/benigembla