L'ermita de Sant Domènec de Guzmán es troba al costat del Museu Etnològic de Xaló. La data de construcció se situa entre 1691 i 1697, i es va inaugurar el 2 de febrer de 1699.

Durant un temps va complir la doble funció de capella i escola i, al llarg de la seua història, ha conegut períodes d'esplendor i d'abandó, per la qual cosa va haver de ser restaurada diverses vegades, com les intervencions més importants de 1884 i 1971.

És una construcció amb un aire neogòtic exempt de murs alts, lluïts i pintats, coberta amb teulada de dos aiguavessos. Davant hi ha un atri més baix, amb teulada independent a un sol vessant. En el frontispici s'hi obri un accés central en arc ogival i una finestra a cada costat del mateix estil, les dues reixades. Per damunt, hi ha el frontó triangular coronat per una espadanya neoclàssica rematada per creu radiant amb campana en la qual es llig: “Costejada pel poble. Xaló Any 1941”.

La porta de la capella s'obri en arc de mig punt amb finestres baixes a banda i banda. A sobre, hi ha una fornícula ocupada per una xicoteta imatge del sant, i també s'hi lligen dos retaules ceràmics amb el nom de l'ermita i un recordatori de la restauració de 1978.

La nau és rectangular, amb volta de canó i dividida en tres trams per arcs que arranquen de pilastres. A cada costat hi ha una espècie d'obertures sota arcs de mig punt que, a manera de capelles, acullen diferents imatges religioses. Al fons, l'accés a la sagristia es fa per la part esquerra del presbiteri. Sobre l'altar, en la testera, hi ha un retaule de tons daurats i gust barroc de la imatge de sant Domènec de Guzmán.