Experiència del mes de març: Primers pobladors i pobladores a la Marina Alta

Aquest mes de març l’equip de la MACMA hem pensat que val la pena aprofitar l’inici de la primavera i els dies més llargs, per anar a explorar alguns d’aquests indrets. Hem dissenyat una experiència apta per a tota la família i, encara que està pensada per ser feta en tres jornades,  és completament adaptable a les teues necessitats i interessos.

Tant si decideixes fer els dos itineraris que et proposem, com si els adaptes al teu ritme, la certesa de transitar per paisatges naturals que van ser escenari dels primers assentaments humans, convertiran la teua ruta en una experiència cultural i turística completa.

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

Tradicionalment, la prehistòria, com a període, ha estat exclòs dels programes d'ensenyament de primer cicle, primària o elemental i ha merescut menys atenció dins les pàgines dels llibres de text de nivells educatius superiors. 

És per això que, malgrat tractar-se d’un període apassionant, roman gairebé desconegut i de tant en tant cal que hi posem llum.

A la Marina Alta la geomorfologia i l’orografia, amb tres zones ben diferenciades (planes al·luvials, espais de transició i dominis muntanyencs) han estat cabdals per determinar l’evolució dels primers assentaments de població a la comarca.

Els sòls fèrtils, derivats de la sedimentació de materials des de les èpoques triàsica, juràssica i cretàcica, juntament amb els dipòsits al·luvials del quaternari, van afavorir el sorgiment  de subunitats menudes i vinculades a cursos fluvials, i van incrementar les comunicacions entre elles. En definitiva, l’orografia determina els moviments humans, amb un augment dels llocs de refugi i dels llocs de vigilància.

Els primers assentaments documentats a la Marina Alta daten del Paleolític superior (40.000-10.000 a.c.), quan va començar a desaparéixer el neandertal i l’Homo sapiens s’expandeix. El primer pensament abstracte apareix i queda reflectit en l’art parietal propi d’aquest període. La Cova del Comte de Pedreguer, amb una presència humana ja contrastada al voltant del 24.000 a.c., o la Cova de Reinós a La Vall de Laguar en són dos exemples.

Del període gravetià seria la Cova de les Cendres a Teulada i una mica posteriors, del període solutrià, el Tossal de la Roca a la Vall d’Alcalà, la Cova del Moro del Poble Nou de Benitatxell, la Cova Ampla del Montgó o La Cova de les Calaveres a Benidoleig. Del magdalenià tenim datada la Cova Fosca, a La Vall d’Ebo, i tot i que sols es pot visitar per grups d’espeleòlegs preparats podreu descobrir el Museu etnològic i Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre del municipi.

Durant l’epipaleolític (o mesolític) tornem a constatar com els canvis climàtics provoquen canvis en el paisatge i en conseqüència en els moviments humans i en la cultura. La inundació de les zones costaneres retrau la població cap a les zones altes generant nous assentaments com la Cova del Bolumini a la població de Beniarbeig o la Cova del Randero a Pedreguer, entre d’altres.

Així doncs, quan comença el Neolític, al voltant del 8000 a.c., la Marina Alta compta ja amb un bon nombre d’assentaments humans, 21 en total segons últims estudis.

En gran part d’aquests jaciments s’han trobat mostres d’art parietal, del qual en trobem tres estils ben diferenciats: 

• L’art llevantí, amb figures amb poc volum que representen escenes de caça o recol·lecció vegetal.
• L’art macroesquemàtic, amb figures més esquematitzades que se solen representar amb els braços en alt. El Santuari de Petracos, a Castell de Castells, és una mostra importantíssima d’aquest estil a la nostra comarca, però també en trobem d’altres a la Vall de Gallinera o el barranc de l’Infern, a la Vall de Laguar, molt importants perquè constaten l’existència de cultes religiosos i de pensament abstracte en aquests primers pobladors.
• Per últim l’art esquemàtic amb figures antropomorfes que representen ídols, així com figures astrals o geomètriques, són mostra també d’aquest pensament simbòlic. Si bé hi tenim menys localitzacions identificades, podem  observar aquest estil a la Cova Migdia de Xàbia o a les pintures rupestres de Benialí i les de Benirrama.

Així doncs, tota la comarca, però especialment la meitat interior, ofereix nombrosos jaciments de gran interés, que ens mostren la relació entre el trànsit fluvial i l’humà i com la geografia condiciona el desenvolupament de les societats.

D’èpoques posteriors, paradoxalment, en tenim menys vestigis, atés que als assentaments van constituir-se en aldees a l’aire lliure, que no s’han conservat. En qualsevol cas, sí que trobem nombroses coves de soterrament, utilitzades com a sepulcres o panteons, on han aparegut objectes i peces d’aixovar prou desenvolupades i que es poden classificar en tres períodes:

• Calcolític o campaniforme, amb majoria d’utensilis de ceràmica, tot i que comencen a fer-se servir alguns objectes metàl·lics. Es una època d’augment demogràfic que comporta la necessitat de conrear per obtenir aliments, apareix l’arada i també es construeixen sitges excavades per emmagatzemar el gra. Al final d’aquest període trobem aixovars funeraris metàl·lics i alguns petits objectes d’ivori.
• Bronze valencià, un període en el qual les poblacions s’estableixen també en zones de muntanya, a més de 1000 metres d’altitud, ocupant tota la Marina Alta. Apareixen nous vestigis de civilització, vinculats a construccions fetes amb maçoneria.
• Ferro o bronze final, durant aquest període assistim a l’abandonament d’alguns assentaments per a concentrar-se en un nombre menor de nuclis. La metal·lúrgia es consolida i trobem motlles de fundició per fer objectes. Es constata també l’inici de contactes comercials amb civilitzacions com la fenícia i altres cultures mediterrànies.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

L’experiència es realitza en tres dies, durant els quals podràs visitar diferents jaciments i coves que et permetran interpretar les empremtes que homes i dones de la prehistòria van deixar a la nostra comarca i entendre com les seves societats van evolucionar entre el paleolític i el neolític.

Anirem de la costa a l’interior, tant en el primer recorregut pel sud de la comarca (Benissa - Xaló - Castell de Castells) com en el segon i tercer dia de la ruta, quan descobriràs algunes coves i jaciments del nord de la Marina Alta (Dénia, El Verger, Beniarbeig i Benidoleig, d'una banda, i La Vall de Gallinera, amb visita a les pintures rupestres de Benialí i Beniarrama, de l’altre).

Dia 1. Benissa - Xaló - Castell de Castells

L’Abric de Pinos, a Benissa serà el punt de partida. Es tracta d’un conjunt de pintures rupestres declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1998 i que inclou una de les primeres figures femenines de l’art rupestre valencià, amb una antiguitat d’uns 6000 anys.

Segueix la teua ruta uns 15 km, entre vinyes i camps de conreu fins a arribar a la Cova del Mançano (Xaló) un indret idoni per observar pintures rupestres prou desenvolupades, amb escenes naturalistes de cacera, característiques de l’art parietal llevantí.

Et recomanem que no marxes de Xaló sense visitar la Cova de les Meravelles amb vestigis d’ús continuat des del neolític fins a l’edat mitjana. Geològicament, també és rellevant gràcies a les seues estalactites i estalagmites.

A més, si hi vas en dissabte, pots aturar-te i fer un tomb pel rastro de brocanters de Xaló i pel Mercat de la Terra, on podràs comprar productes autòctons de km 0, sense intermediaris.

Hauràs d’agafar el cotxe per arribar al següent punt de la nostra ruta, prendrem la CV -720 i a una distància d’uns 21 km trobaràs la població de Castell de Castells, on et recomanem visitar el Museu Etnològic d'Art Macroesquemàtic de Petracos.

Un cop visitat el museu, des d’allà pots apropar-te al Santuari del Pla de Petracos un jaciment d’art macroesquemàtic, declarat Bé d'Interés Cultural i Patrimoni de la Humanitat i de gran rellevància ja que, a diferència d'altres indrets, no va fer-se servir únicament com a habitatge o aixopluc, sinó que va ser un santuari, dedicat també a les creences i el culte.

Per arribar-hi pots anar en el teu vehicle o fent senderisme. Es tracta una ruta d’unes 4 hores i dificultat mitjana que ofereix molts punts d’interés en el seu recorregut:

• Museu d’Art Macroesquemàtic (eixida).
• Font i llavador del Xorro.
• Bassa de regar
• Pont de les Hortes.
• Molí de Xancosa.
• Molí de Gomis.
• Font d’Espetla.
• Santuari del Pla de Petracos (arribada).

Depenent del dia de la setmana que faces la teua ruta i de les hores de llum, pots visitar primer el santuari i després el Museu, que és obert divendres i dissabte d’11.00 a 13.30 hores i de 17.00 a 19.30 i els diumenges d’11.00 a 13.30 h.

En qualsevol cas una parada a algun dels bars i restaurants de Castell de Castells és sempre una bona idea, ja siga per recuperar forces després de l’excursió o per prendre un esmorzaret abans d’encetar-la.

Dia 2. Dénia - El Verger - Beniarbeig - Benidoleig 

Aquesta jornada comença visitant la Cova de la Catxupa, al terme municipal de Dénia. Es tracta d'un amfiteatre natural en el qual podràs observar pintures rupestres del Neolític, de fa més de 6.000 anys, en bon estat de conservació.

Tot i que es poden veure algunes de les pintures rupestres des de l’entrada de la tanca que protegeix el recinte, és molt recomanable que concertes una visita guiada amb el Museu Etnològic de Dénia, telefonant al 966 420 260.

La Cova de la Catxupa es troba a tocar de població de Gata de Gorgos on encara es manté la tradició de fer llata, l'ofici artesanal. En travessar la població, de camí a la següent parada, veuràs exposats els productes fabricats artesanalment i potser et portaràs a casa una cistella, un cabàs o alguna catifa. 

Dirigeix-te seguidament, per l'N-332, fins al poble del Verger. La Cova Fosca, enclavada al bell mig de la Serra de Segària, va ser utilitzada durant la prehistòria com a habitatge i com a cova funerària, per la qual cosa s’han trobat ceràmiques i peces d’aixovar en gran nombre.

La Cova Bolumini de Beniarbeig, a només 4 km i 10 minuts en cotxe, és la següent fita en el camí. Amb manifestacions relacionades amb el món espiritual dels nostres avantpassats, els estudiosos consideren que podia haver estat un santuari durant el període del Bronze antic.

A poca distància de Beniarbeig es troba Benidoleig, on pots visitar una de les coves més ben adaptades al turisme familiar, la Cova de les Calaveres, amb més de 900 metres de recorregut obert al públic, aquest jaciment ha proporcionat restes humanes i d'animals, a més d'eines de pedra. La distància entre els dos jaciments és de menys de 8 km, per la CV 731.

Com podràs observar aquests últims tres assentaments es troben a distàncies caminables entre ells, la qual cosa mostra com un teixit social començava a formar-se i com uns grups es relacionaven, sens dubte, amb d’altres.

Després d’aquestes visites potser et vindrà de gust aturar-te a descansar i a dinar a qualsevol dels establiments de la zona. 

Cal que agafis forces abans d’endinsar-te, l’endemà, a la Vall de Gallinera, on et proposem tres visites.

Dia 3. La Vall de Gallinera (Centre d’interpretació Vall de Gallinera, Benialí, Benirrama)

Convé matinar per arribar d’hora a Benialí, municipi on es troba l’ajuntament de la Vall de Gallinera i on pots visitar el Centre d’interpretació Vall de Gallinera, que será el punt de partida de la segona part del itinerari, la ruta de les pintures rupestres de Benialí i les pintures rupestres de Benirrama, dos abrics rocosos que es troben a poca distància entre ells i que val la pena visitar conjuntament.

La ruta sencera, et prendrà unes 4:40 hores amb un desnivell d’uns 400 metres però sense cap altra complicació, la qual cosa la fa apta per a tot tipus de senderistes. Trobaràs la informació necessària sobre aquesta ruta circular al nostre wikiloc Ruta de l’Art Rupestre de la Vall de Gallinera 

Aquesta ruta uneix el Centre d’Interpretació i els dos conjunts d'art rupestre, amb un recorregut d'uns deu quilòmetres i combina, a més, paisatge, medi ambient, història i cultura. L'itinerari té com a punt de partida el nucli urbà de Benialí, a l'Ajuntament del qual s'ubica el Centre d'Interpretació.

Si ets matiner o, per l'època de l’any hi ha prou hores de llum, pots adaptar la ruta a la teua conveniència, concentrant totes les visites en dos dies. Si decideixes fer nit pel camí, hi ha una bona xarxa de fondes, hostals i hotels rurals tot al llarg de l’interior de la comarca, la pots consultar des de la nostra web On dormir

Esperem que aquest recorregut t’haja apropat a la prehistòria de la Marina Alta d’una manera senzilla i didàctica i que hages gaudit del camí en contacte amb la natura, entre el mar i les belles muntanyes de la nostra comarca. Trobaràs més informació sobre cada indret a l’enllaç que acompanya la descripció i a la pàgina web Descobrim la Marina Alta.