NOTÍCIES

Descobrir la comarca a través del patrimoni immaterial.

Al mes de maig els companys i les companyes de Passaport Marina Alta ens proposen descobrir un esport tradicional de les nostres terres, es tracta de la seua proposta: Tradició de la Pilota Valenciana. “Trinquets i carrers són els protagonistes d’aquesta ruta-experiència que passa per 6 pobles on es viu aquest esport com el primer dia.”

Passaport Marina Alta

També podeu descarregar i consultar la info completa al següent enllaç: 

[PDF descarregable]

[...]

Per això, l’equip de la MACMA ens hem posat la motxilla a l’esquena i hem anat a explorar-la, tot resseguint les indicacions de Passaport Marina Alta. I aquest ha sigut el resultat; etapa a etapa i poble a poble, t’anirem desvetllant la història i curiositats dels llocs que hem visitat en aquesta excursió, de la que nosaltres hem gaudit molt i ara esperem que la gaudiu vosaltres també. 

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

Des de la MACMA, l’experiència que hem plantejat per al mes de maig, té a veure amb el patrimoni cultural immaterial i la història dels nostres pobles a través de la Pilota Valenciana. Esport autòcton del territori en el qual dos equips competeixen mentre es llancen una pilota amb la mà.

Però, per parlar de Pilota Valenciana, hem de remuntar-nos als seus inicis, a l’antiga Grècia, temps en què ja es jugava a colpejar la pilota amb les mans, però qui va escampar aquest joc per tot l'imperi, van ser els romans. En el cas de les nostres terres, va arribar de la mà de Jaume I al segle XIII i des d'aquest moment, el seu ús sols ha fet que incrementar-se fins a arribar a anomenar-se Pilota Valenciana i considerar-se un dels esports més importants i valorats del territori valencià.

La popularitat va ser tanta que va arribar a considerar-se un factor d'agitació social per tota la gent que seguia aquest esport, fet que va provocar que en molts pobles es decidí prohibir jugar al carrer, però la fama i popularitat de l’esport ja estava arrelada i la gent no estava d'acord en perdre’l de les seues vides. En 1391 van unir forces i es va fer un bàndol a la ciutat de València per mantindre la Pilota Valenciana als carrers i als trinquets dels pobles.  Aquesta reivindicació va trascendir tant que a partir d'eixe moment els trinquets van deixar de ser exclusius per a nobles i van començar a utilitzar-los les classes populars, fent així que el renom d'aquest esport augmentara entre la població i es construïren trinquets i frontons per tot arreu. 

Ací, a la Marina Alta, es conserva una referència documental en la crònica Dècada primera de la història de València de Gaspar Escolano, en la qual explicava com durant la revolta dels moriscs de 1609, al municipi de Xaló, el pàrroc va haver de fugir amagat i pujar a Benissa a demanar auxili, on va interrompre una partida de pilota que allí s'estava donant.

Durant el segle XIX i principis del XX és el moment de màxima esplendor d'aquest esport. L'auge era tan gran que tot girava al voltant de la pilota valenciana, festes, cultura i celebracions. Des de les classes nobles fins a les més humils camperoles, totes dues es reunien al trinquet, per jugar, apostar i gaudir de partides dels considerats professionals d'eixa època. Era tant el gust per aquest esport que durant aquesta època es van construir molts trinquets per tot arreu, es van disputar partides històriques com la de 1880 a Ondara entre la Marina Alta i la Safor, i es van apostar i guanyar molts diners a través de les partides de pilota.

L'auge de l'esport, ja arrelat com a tradició i cultura, va sofrir un declivi a partir de l'any 1936 a causa de la Guerra Civil Espanyola i l'entrada de la dictadura. Franco no va dubtar a mostrar el seu desacord amb la pràctica d'aquest esport, ja que suposava un lloc de revolta social on es reunien persones que feien servir la llengua valenciana. A més, era freqüentat per classes baixes i per persones poc catòliques. Com que no tenien el suport de Franco, moltes persones van deixar d'anar a veure partides i de practicar-la.

Tot i que van ser molts anys en què la cultura de la Pilota Valenciana va estar a l'ombra de la dictadura, la tradició no va desaparéixer, al contrari, va ressorgir a la llum amb més força i veu. Tant és així, que en 1985 la Federació de Pilota Valenciana es deslligà de l'estatal i comença a organitzar competicions i regular normes i mesures pròpies d’aquesta variant.

La Pilota Valenciana comprén una gran varietat d'estils i modalitats diferents. Primer, cal diferenciar l'estil indirecte o directe. La diferència entre aquests és que en el primer els dos equips juguen en el mateix costat i s'enfronten tirant la pilota contra un mur, anomenat frontó. Les modalitats que hi ha en aquest estil és el Frontó i el Frare. Actualment, en la zona de la Marina Alta hi ha molts pobles, com Alcalalí, Tormos, Beniarbeig, Pedreguer, Parcent, entre altres, que encara mantenen el seu frontó. En l'estil directe la forma de joc canvia, els dos equips s'enfronten cara a cara, separats per una corda o unes ratlles i colpegen la pilota per passar-la d'un costat a l'altre. Dins d’aquest estil trobem 6 modalitats: Raspall, escala i corda, pilota grossa, galotxa, galotxeta i jocs a ratlles (palma, llargues i perxa). Diferenciades pel lloc on es juga, al carrer o al trinquet (pista tancada de forma rectangular amb escales a un dels costats llargs). Els jugadors es distribueixen en dos equips: Els que juguen al traure i els que juguen al rest. 

Una característica comuna entre aquests dos estils és que es juga pegant-li a una pilota, però cada modalitat sol tindre una diferent, tenint en total 5 tipus de pilota (vaqueta, badana, tec, galotxeta i grossa), diferenciades pel seu pes, grandària i material. 

Una altra particularitat que tenen en comú totes aquestes modalitats de pilota valenciana és l'embenatge de la mà. Tot un procediment digne de veure, com protegeixen la palma de la mà i els dits amb diferents materials, cartó, esparadrap, planxes de metall i en alguns casos, amb didals. En el següent enllaç trobem una demostració del ritual de les mans, una tècnica complexa que requereix l'embenatge per protegir adequadament les mans durant el joc.

La modalitat més antiga que es coneix és la de llargues, que deriva en la pilota grossa. A aquesta li va seguir la galotxa i la galotxeta, desenvolupant-se finalment la modalitat d'escala i corda. Aquesta última, juntament amb el raspall, són les dues modalitats més prestigioses hui en dia i les úniques que tenen jugadors professionals a escala autonòmica.

Els equips sempre es divideixen amb el nom de rojos o blaus, depenent de la faixa o samarreta que es porte. Normalment, els colors s’elegeixen segons la procedència de l’equip, l’experiència o el nombre de jugadors. El color roig sol ser l’equip local, el considerat superior o amb més experiència, o amb un menor nombre de jugadors (quan juga una parella contra un trio). L’equip foraster, amb tres jugadors o amb menys experiència serà el blau.

En el cas de la Marina Alta, les modalitats que es practiquen és la d’escala i corda, el raspall, pilota grossa i llargues i palma. 

Les llargues és la mare de la pilota valenciana i la més internacional. Es juga al carrer, siga al carrer d'un poble o a carrers artificials que han aparegut els últims temps en la nostra comarca. Palma és una variant molt semblant a llargues, l'única diferència és que en treure sols es pot fer amb un colp de palma. Totes dues formen part del joc a ratlles, ja que durant el joc, es fan ratlles al carrer per marcar els jocs.

El raspall es pot jugar tant en un trinquet com al carrer, amb xicotetes variacions. El nom es deu al fet que, majoritàriament la pilota va rodant per terra i el pilotari ha de raspar el terra amb la mà per tornar la pilota a l'equip contrari.

L'escala i corda és una modalitat que es juga al trinquet amb un equip enfront de l'altre. En aquesta modalitat els dos equips estan separats per una corda i el que han d'intentar és jugar la pilota, siga deixant que pegue un bot o sense deixar-la botar, i passant-la per dalt de la corda.

Finalment, tenim la pilota grossa, és una modalitat que actualment sols es practica en tres municipis, a l'Abdet, Ondara i Parcent. Es juga en el trinquet i a la Marina Alta sols hi ha dos en actiu, el d'Ondara i el de Parcent. Com en les altres modalitats, existeixen dos equips, el traure i el rest, es juga amb una pilota més gran i blaneta i en un trinquet més menut, utilitzat sols per a pilota grossa. 

Actualment, de pràcticament totes les modalitats i tots els caps de setmana, es juguen partides tant als carrers com als trinquets de diferents pobles. Podem trobar tant partides professionals que estan regulades per la Federació de la Pilota Valenciana, com partides amistoses o de lliguetes que organitzen els diferents municipis, escoles i clubs de pilota. Al final de l’experiència podrem trobar un calendari amb les partides del mes de maig.

Curiositats:

• L'home bo, jutge o àrbitre que alça el braç per marcar una jugada invàlida, si la pilota és bona o no o qui ha guanyat el quinze. En partides no professionals sol ser un espectador qualsevol que sap molt de l’esport.
• “Va de bo”, expressió que indica que s’inicia o es reprén la partida.
• Arruixar: colpejar la pilota de manera potent i impulsiva.
• De bragueta o de butxaca, significa que han colpejat la pilota per davall la cintura i amb el braç pegat al cos.
• Calbotada, senyal que fa amb el cap un jugador o jugadora per avisar al seu padrí o postor que pot apostar per ell/a. 
• Empalmar, és l’expressió que s’utilitza quan un/a pilotari colpeja la pilota tal com ve, sense deixar-la botar en terra.
• Esclafit, és el soroll que produeix la pilota quan és colpejada amb la mà.
• A finals del segle XIX, era tant l'auge que no hi havia cap poble que no tinguera en la seua programació de festes, una o diverses partides de pilota, tant dels professionals més valorats, com d'aficionats que practiquen l'esport pel plaer de jugar.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Vols rodar com una vaqueta de raspall i endinsar-te pels pobles de la Marina Alta? Aquesta experiència et dóna la possibilitat de compartir amb els jugadors i les jugadores l’emoció d’un partit al carrer o al trinquet i poder gaudir en veure un Joc Net/treure de palma. Viu l’experiència des de dins, poble a poble albirant les modalitats de pilota valenciana que omplin els nostres carrers. 

En el municipi de Beniarbeig és on començarem la nostra experiència del mes. I per què hem elegit començar ací? Per què és el poble on viu Fanni Mas, raspotera professional i esportista d’èlit de raspall. En el següent enllaç podem veure l’entrevista que li fan els nostres companys i companyes de la Xarxa Jove per a una campanya de joventut anomenada “dona i esport”. 

Al carrer de les escoles és on començarà la volta a peu pel municipi, a més, allí mateix també podrem aparcar el cotxe. Allí trobarem les escoles velles, un edifici construït el 1931 gràcies a les aportacions econòmiques de la família Santonja, fet que podeu observar en la mateixa façana. Posteriorment, va ser cedit a l’Ajuntament fins a 1964 quan es van edificar les noves escoles. L’edifici està dividit en diferents parts, es pot veure en un lateral l’escola per a xiques i en l’altre lateral per a xics. La zona del centre eren les cases per als mestres. 

Una vegada hem contemplat aquest edifici tan particular, ens dirigirem al pont que travessa el riu Girona. De camí a aquesta parada podrem veure l'església de Sant Joan Baptista, d'estil barroc que va ser construïda al segle XVIII. El pont que uneix dues parts del municipi va ser construït en 2007, ja que l'anterior pont de pedra va ser derrocat per una riuà que va arrossegar tota la construcció. El nou pont, anomenat Meridià 0, és una estructura de tirants suspesos molt moderna. Si travessem el pont i baixem pel carrer de la Sénia fins a arribar a l'àrea recreativa del riu Girona, podrem apreciar un arc de l'antic pont que va ser reconstruït com a forma de memòria històrica. Per acabar, en aquest mateix parc, podem trobar el frontó, espai rectangular de  3 parets amb ratlles, on es pot jugar a frontó o a frare, dues modalitats de pilota valenciana d’estil indirecte.

En aquest municipi recomanem parar a menjar en alguns dels seus bars i gaudir d’un bon esmorzar amb les seues cacaues i tramussos, olives amb salmorra, ensalada valenciana, un blanc i negre i per acabar, un “cremaet”. 

Amb el cotxe, anirem al següent poble, Tormos, un xicotet poble de la zona d’interior de la Marina Alta. On podrem trobar un altre frontó en la zona esportiva del municipi, i també el carrer Santa Creu, on juguen a llargues i a palma.

Una vegada hàgeu visitat Tormos, ens dirigirem a la Vall de Laguar, un municipi conformat per tres pobles amb molt d’encant i passió per la pilota, situats a l’àrea muntanyenca de l’interior de la comarca. A més, és el municipi d’Hèctor de Laguar, mitger i punter professional d’escala i corda de la Federació de Pilota Valenciana. 

Per arribar al municipi, anirem per la carretera CV 721 fins a Benimaurell, “el poble de dalt” de la vall. Un lloc on es pot aparcar és al pàrquing del carrer Olbis. Des d’allí, es recomana passejar pels carrers del poble, i passar pel carrer del Príncep, espai on es juga, tots els caps de setmana a pilota valenciana, sobretot a palma i llargues, i on es juguen diversos tornejos de la lliga. A més, al costat d’aquest carrer trobem la plaça del Sagrament en la que podreu visitar l’església dels sants Cosme i Damià, un temple menut i acollidor construït sobre l’original mesquita musulmana. Si continuem vagarejant fins al carrer la Unió, trobarem un camí que es dirigeix al llavador de Benimaurell, un element de la nostra arquitectura emblemàtica digne d’admirar. Aquest llavador rep aigua d’una font amb data de 1861. 

Seguit, agafarem de nou el cotxe per baixar al “poble d’enmig” (oralment pronunciat poble mig), fins al pàrquing del carrer Major de Fleix, en aquest mateix carrer també es juga alguna vegada a pilota. Des d’allí, igual que en el poble anterior, recomanem passejar pels carrers, que entre ells trobarem l’església de sant Pasqual Bailón, un temple de principis del segle XVIII. Després proposem fer un passeig diferent, canviant a una ruta a peu per senda per gaudir del paisatge de la vall, la fauna i la flora que l’envolta. Aquesta passejada etnobotànica comença caminant des de l’església de Fleix, passant pel carrer sant Joan fins a arribar a l’eixida del poble on ens dirigirem al camí que va fins a la Font del Gel. Des d’ací prendrem camí cap a l’ermita de sant Josep de Campell. Allí mateix podem fer una parada per admirar les espècies rebrotadores que va plantar l’alumnat del CEIP Cavall Verd i podem trobar informació sobre cadascuna. L’objectiu d’aquesta activitat era aconseguir un banc de llavors d’espècies autòctones rebrotadores capaces de sobreviure a un gran incendi com el que es va viure l’agost de 2022 en aquesta zona. Una vegada hem gaudit del Jardí Rebrotador, seguirem pel carrer sant Antoni fins a arribar al llavador i font de Campell, perfecte per descansar a l’ombra i refrescar-se amb l’aigua que corre per aquest recinte. Al seguir per aquest carrer arribarem al “poble de baix” (poble baix), Campell, igual que en els dos anteriors, passejar pels seus xicotets carrers, entre ells el carrer la Plaça, on també juguen a partides de llargues i palma. Veurem l’església de santa Anna de Campell i després tornarem caminant a Fleix per la partida de la Penya Llisa i la partida La Casota, camí que arriba fins al carrer Major, on està el pàrquing de cotxes.

Dalt del cotxe ens dirigirem al següent municipi, però no es pot acabar la visita en aquest sense passar pel Sanatori de sant Francesc de Borja, o més conegut com el Sanatori de Fontilles. Allí podem trobar un conjunt d’edificis, entre ells diversos pavellons, un llavador, un cementeri i una església regida pels jesuïtes. El Sanatori va obrir les portes en 1909 per atendre a més de 3000 persones afectades per lepra. El seu paper va ser fonamental per a l’eliminació de la malaltia a Espanya. Actualment, gran part dels edificis s’utilitzen com a centre residencial per a persones majors.

Si continuem baixant per la CV-721, arribarem a un punt de la carretera que podrem trencar a la dreta per la CV-718 en direcció a Orba, municipi on es recomana fer una parada per menjar en els bars i restaurants del poble i continuar amb la ruta de la Pilota Valenciana, on trobarem diversos carrers, un trinquet, i un club. Tots aquests espais freqüentats per Josep Roig, conegut com el “Conillet”, mitger professional d’escala i corda, que va debutar amb tan sols 19 anys.

Començarem aparcant al carrer Lepanto i caminant per aquest mateix carrer, amunt fins a la plaça de l’Ajuntament, on ens podem aturar a veure l’edifici de l’actual ajuntament. Seguint amunt, arribem a l’avinguda de Fontilles, on girarem a mà esquerra i, en la primera intersecció, podrem veure el carrer Sant Antoni, un dels tres carrers on es juga a pilota en aquest municipi. Si seguim per l’avinguda i arribem al final d’aquesta, veurem el carrer Major, un altre carrer on també es juga a pilota, normalment a finals de lliga o partides. En baixar per aquest carrer arribarem a la plaça d’Espanya on podem apreciar l’edifici de l’antic ajuntament i l’església del Naixement del Senyor, amb un aspecte molt actual a causa de les restauracions que s’hi van fer al segle XIX i XX. Des d’ací ens dirigirem al carrer sant Francesc, el tercer carrer on es juga a pilota, un dels més antics i importants en el municipi. En aquests tres carrers es juguen a llargues i palma, tant a partides de lliga com a tornejos al llarg de l'any. Al final d’aquest carrer, a la dreta, podreu trobar la plaça de la Pilota, un espai creat recentment per l’ajuntament en  homenatge a aquest esport. Baixant per aquest carrer arribarem a la plaça de l’Empedrat i continuarem baixant pel carrer Pintor Ruano fins a arribar a la Font de Baix, construïda en 1904 amb pedra tallada. Espai públic que compta amb la font, la sèquia i un llavador cobert utilitzat per la ciutadania per llavar la roba. Per acabar aquesta ruta urbana per Orba, travessarem la CV-715 i passejant pel camí de la piscina arribarem al Trinquet, reformat en 2019. També hi podem trobar un frontó. Llocs que juntament amb els carrers de pilota, tant els/les infants, com les persones joves i les professionals, aprenen i practiquen aquest esport en diferents modalitats. 

Tornarem al cotxe i seguim direcció al següent municipi d’on és Marc Giner, pilotari valencià que juga professionalment des de 2017 com a rest d’escala i corda i un dels millor valorats en 2024. A més, també és el poble de José Vicente Riera Calatayud, més conegut com El Nel, qui va ser considerat un dels millors jugadors del seu temps i condecorat amb la insígnia d’or per la Federació de Pilota Valenciana en 1987. El Nel jugava a llargues i galotxa, però la seua aportació a la Pilota Valenciana no es va quedar ací, va anar més enllà fins a ser històrica. El Nel va introduir la corda central als trinquets on es jugava a ratlles, fet que va donar claredat a les puntuacions i va donar lloc a la modalitat d’escala i corda. Una innovació que va marcar la història d’aquest esport, fent immortal el record del Nel. El poble el qual parlem és Murla, poble de l’interior de la Marina Alta situat en la Vall de Pop. 

Per acabar el primer dia d’aquesta experiència, deixarem el cotxe al pàrquing del cementeri i baixarem pel carrer fins a l’ermita de la Divina Aurora, coneguda també com a ermita de la Sang. El lloc que ocupa aquesta, va ser en altres temps un hospital o casa de la caritat i posteriorment també presó. Girant a mà dreta arribem a  la plaça del Nel, un homenatge al gran referent del joc. Aquest mateix carrer és on es juga a pilota quasi tots els caps de setmana, el carrer Pare Vives. Seguint recte arribarem a la plaça Major on es pot contemplar el Rajolat, el qual  ens pot contar mil històries dels murlers i murleres del segle XX. Un banc de lloses on centenars de persones, que varen marxar per buscar una vida millor, esperaven autobusos i cotxes per iniciar camí cap als Estats Units d’Amèrica. Després, seguint pel carrer sant Josep, arribarem a l’església fortificada de Sant Miquel Arcàngel. Al segle XVI va tindre una funció defensiva dels atacs dels pirates de Barba-roja. El seu campanar va caure totalment en 1990 i en 2010 va començar l’obra del nou campanar. Just al costat del castell del Pop podem trobar el llavador vell de Murla, un element particular del municipi, ja que per poder portar l’aigua de la font van haver de canalitzar les aigües per davall de les cases. Podem seguir el curs dels canals fins a arribar al llavador nou al costat de la font, al carrer la Font. Per acabar aquest dia tan complet, recomanem anar al Trinquet del Nel, passejant pel camí de la Creu i veure un dels espais que va veure créixer a un dels millors jugadors de pilota valenciana.

El segon dia i últim dia de l’experiència, seguirem l’experiència des de Parcent, per la qual cosa, si es fa l’experiència en dos dies seguits, recomanem fer nit a algun poble proper. 

Encetem un nou dia endinsant-nos en Parcent, un poble molt marcat per la Pilota Valenciana i una modalitat poc practicada en els temps que corren, la pilota grossa. Podem aparcar al pàrquing Costera de la Font, i abans de res, per fer front aquest segon dia, ens cal agafar forces amb un bon esmorzar i tastar menjars típics de la localitat com l’espencat i la coca amb pimentó i tomaca. 

La primera parada de la volta pel poble és la Casa Gabriel Miró, una construcció de finals del segle XVI i principis del XVII on va residir l’escriptor i que actualment s’utilitza com a centre cultural. Si creuem la plaça, arribarem al carrer de Dalt, espai on els parcentins i parcentines juguen a llargues i palma. Des d’aquest carrer, recomanem donar una volta per Parcent i veure un altre carrer on es juga a pilota valenciana, el carrer de l’Era i acabar en la plaça del poble, on se celebra el mercat cada dilluns de matí. En aquesta mateixa es troba l’església de la Puríssima Concepció, el 1630 es va derrocar l'antic temple i va començar a construir-se un de nou. Per acabar, un dels carrers que arriba a la plaça és el carrer de l’Ajuntament i al final d’aquest toparem en un camí que arriba fins al Trinquet de Pilota Grossa. En tota la Marina Alta sols podem trobar aquest tipus de trinquet a Ondara i a Parcent, en ells es juga el Campionat d’aquesta modalitat de pilota. 

Després, agafarem el cotxe i ens dirigirem al següent municipi, Xaló. Una altra localitat que compta amb un pilotari professional, Joan Bautista Buigues o Tomàs II, qui juga professionalment des de 2004 i ho fa com a punter i mitger en la modalitat d’escala i corda.

La primera parada serà al pàrquing de l’Agència de Lectura Municipal, on podrem aparcar el cotxe. L’espai construït al costat és el poliesportiu, on podrem veure el frontó que té la localitat i on l’escola de pilota del municipi ensenya a jugar a frontó i altres modalitats de pilota valenciana. Just al costat està el carrer Pla de l’Horta, on es juguen partides de llargues i raspall i on també, l’escola de pilota utilitza amb les i els alumnes. Fa uns 30 anys, Xaló també disposava d’un trinquet el qual s’entrava a través d’un habitatge particular. Aquest va estar actiu des de principis del segle XIX fins a finals del segle XX, actualment el trinquet segueix en peu, però no està actiu, ja que encara forma part d'un habitatge particular. Després, anirem pel carrer Colònia Llíber fins a arribar al Molí del Giner, un dels quatre molins fariners que hi havia repartits arreu del riu al seu pas pel terme de Xaló per a aprofitar la força motriu de l’aigua com a energia per moldre el gra. Es coneix que ja funcionava a finals del segle XIV fins als anys 70 que va parar de moldre aquest cereal. Des d’ací ja entrarem cap a dins del poble fins a la plaça Major, allí trobarem un altre edifici emblemàtic de Xaló. Parlem de la Casa Palau de la Duquessa Almodóvar, construïda el 1598. La casa és coneguda perquè va viure la duquessa d’Almodóvar, una aristòcrata amb un gran llistat de títols, considerada la dona més rica de València.  Es tracta d’una dona il·lustrada, amb caràcter emprenedor i inquiet. Just davant del Palau es troba l’església de Santa Maria, un temple d’estil neoclàssic que es va acabar de construir en 1831, en el que el més destacable del temple és el seu campanar de planta octogonal (ja que hi ha molt pocs arreu de la Marina). Per acabar, si caminem pel carrer sant Joan Baptista, arribarem al carrer Canonge En Pere Mauri, un altre carrer on juguen a pilota i on va donar els seus primers passos en aquest món, Tomàs II.

Per acabar aquesta visita recomanem fer una parada per gaudir d’una visita i degustació de vins elaborats amb el raïm de les mateixes vinyes cultivades en tota la zona, viure de primera mà, com els vinaters i vinateres extreuen els aromes i sabors de la terra i els concentren en aquesta beguda.

El següent poble al qual ens dirigirem és Llíber. En aquest municipi deixarem el cotxe al pàrquing que es troba en la travessa del Pla. Des d’ací, caminarem cap amunt pels carrers empedrats del poble fins a trobar-nos amb el carrer sant Roc i anirem caminant per aquest fins a la plaça Major. En aquesta altura del carrer és on es juguen les partides i on s’entrena el Club de Pilota del poble. D’altra banda, des de la plaça proposem començar una ruta urbana anomenada Llíber. Va de sentits. La ruta està preparada per a interactuar amb els cinc sentits a través de diversos codis QR que donen tota la informació de la història de Llíber. En la ruta podrem conéixer diferents elements emblemàtics com els pous de Llíber, les alqueries de Marnes i el Cau o alguns riuraus, espai construït per a la seca del raïm i l’elaboració de la pansa. A més, aquesta ruta ens ofereix unes vistes úniques dels cultius de vinya.

Finalment, ens dirigirem a l’últim poble d’aquesta experiència del mes de maig. Benissa, un dels pobles de la Marina Alta on es juguen partides professionals al trinquet de pilota valenciana i que compta amb un campionat propi d’escala i corda on juguen per guanyar el Trofeu de Pilota de Benissa, que es juga la primera i segona setmana de desembre. A més, el 28 d’abril es jugarà la final de la Diputació d’Alacant de raspall i d’escala i corda.

Per començar, deixarem el cotxe al pàrquing del camí vell de Xaló, al costat de l’escola. Des d’ací, pel carrer Escoto trobarem el Convent dels Pares Franciscans, assentats en 1611 i inaugurat el convent en 1613. Podem donar una volta per veure la seua construcció. Tot seguit, anirem caminant fins arribar al carrer dels desemparats, on està la Casa Museu Abargues, un lloc ple d’històries que ens traslladaran més de 100 anys enrrere per conéixer la vida que caracteritzava la classe acomodada de Benissa. Al carrer paral·lel de baix es troben tres elements emblemàtics del municipi: La Sala del Consell, edifici amb unes grans arcades de pedra que es va construir al segle XVI amb l’objectiu d’emmagatzemar el blat. Les Cases del Batlle, dues cases senyorials on residia l’alcalde de la vila de Benissa. Més avant està el monument al Riberer, escultura de pedra en commemoració a totes les persones que marxaven a treballar els camps d’arròs de la Ribera. Després baixarem pel carrer Mossén Gaspar Tello fins al carrer Pare Andrés Ivars on es troba la plaça del Rei Jaume I i l’església de la Puríssima Xiqueta que es va inaugurar el 1929. Va tardar 27 anys a construir-se aquest temple d’estil neogòtic. Finalment, per acabar de visitar aquest municipi i tancar l’experiència sobre l’esport valencià considerat patrimoni immaterial, caminarem pel carrer sant Nicolau fins al carrer Hort de Bordes on es troba el Trinquet professional de Benissa. Podem visitar-lo i gaudir d’una vesprada amb una partida de raspall o d’escala i corda.

Per a la nostra gent, la pilota valenciana no és sols un esport, és patrimoni de la nostra terra, és sentiment. Tant els jugadors i jugadores com l’afició, viuen la pilota com un model de vida. Es desperten un dissabte o diumenge amb la certesa de què serà un dia ben complet. Van al bar a esmorzar el seu entrepà amb cacaues, després van al carrer on es disputa la partida de llargues o palma. Abans de començar el joc, comenten entre les seues expectatives i aspostes sobre  la partida. Durant el joc, comenten les jugades amb les emocions a flor de pell. I en acabar, es fan la “dinaora” (aperitiu d’anís que se sol fer abans d’anar a dinar amb alguna cosa de picar, també conegut com vermut) i celebren la partida com si hagueren jugat elles i ells mateixos. En açò consisteix la pilota valenciana, fer comboi, gaudir de l'esport, anar a esmorzar, ajuntar-se amb les amistats i cridar Joc Net! O Va de bo!, com si fos la primera vegada. No, no és sols un esport, és una forma de viure. 

Per completar aquesta experiència i viure de primera mà l’esport de la pilota, l’equip de la MACMA ha creat un calendari amb partides de pilota de les diferents modalitats, tant dels nou pobles pels quals passem com la resta de pobles de la Marina Alta.  A més, en el calendari incloem les partides de lligues professionals que es disputen a la Marina Alta. L'equip de la MACMA anirà actualitzant el calendari al llarg del mes de maig per incloure noves partides. Per a més informació podeu entrar en la pàgina web de la Federació de la Pilota Valenciana.

Calendari de partides de pilota valenciana (PDF)

**Aquesta experiència està pensada per fer-la en dos dies, siguen consecutius o en dos dies diferents. L’equip de la MACMA proposem unes rutes, espais i edificis per visitar, però cada persona la pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i amb la motxilla adaptar l’experiència als vostres gustos. Per poder gaudir en directe de partides de pilota valenciana, el més convenient és fer les visites als municipis en cap de setmana. 

Podeu seguir l'experiència de maig mitjançant aquest mapa.