L'església fortificada de Murla és el monument més destacat del municipi. La seua funció defensiva es va aguditzar al segle XVI amb els atacs soferts per part dels pirates de Barba-roja.
Als peus de la torrassa del temple es troba l’antic safareig, que encara s’utilitza. El campanar de 1866 de l'arquitecte Martín de Martín, alçat sobre una torre de l'antic castell, que des del XVI serveix com a temple parroquial, va caure totalment per deficiències en la junta de les dues obres l’u de maig de 1990, i va causar la mort a dues veïnes i l'enderroc de diverses cases.
S'ha restaurat la torre del castell damunt la qual es trobava el campanar, i es va recuperar el volum, igual que la torre que restava a l'altre extrem del temple (1995).
Es va fer, inicialment, un projecte de campanar exempt per la Diputació Provincial, que era una simple espadanya inaccessible, que no va prosperar.
Posteriorment, i a iniciativa local, es va encarregar un segon projecte que reproduïa l'aspecte extern i la volumetria del caigut, tot i que ubicat en l'hort de la casa abadia. El projecte no fou autoritzat per la Generalitat, tant pel seu mimetisme com per trobar-se pròxim al BIC de l'antic castell, ara parròquia.
Un concurs d'idees, iniciat per diverses institucions, va donar com a resultat un campanar hexagonal irregular, de nova planta i també exempt, que va començar en 2010.
El temple té la condició de Bé d'Interés Cultural, ja que es tracta de l'antic castell de Murla, declarat en 14 d’agost de 2001. En conseqüència, les intervencions en les campanes han de ser autoritzades explícitament per la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. (1)
(1) Lozano, T. (2021). L’Església de Murla: Ubicació i característiques. LaMarinaAlta.com https://lamarinaalta.com/iglesia-murla/