L'ermita de la Divina Aurora, coneguda també com a ermita de la Sang, es troba al centre urbà de la població, amb la façana oberta al carrer del Pare Reig, i fa cantó amb el carrer de la Sang.
El solar que ocupa aquesta capella formava part del que va ser hospital (concretament la sala de dones) i posteriorment també presó. Aquest establiment entraria en funcionament entre 1587 i 1591. La imatge de la Divina Aurora es venera en un cambril lateral des de 1856.
Des que es va fundar, ha passat per diverses restauracions i modificacions. La més important de les recents es va dur a terme en 1979. Actualment es troba en bon estat.
El temple és un edifici rectangular senzill i blanquejat, cobert per una teulada de dos aiguavessos adossada pel costat dret a l’habitatge particular, mentre que al costat esquerre fa cantó. La façana és asimètrica, perquè la part dreta acull, a l'interior, la capella de la Divina Aurora que en profunditat s'estén fins a mitjan nau. La portada és rectangular amb porta de planxa i obertura ovalada amb carreus que es prolonguen en el sòcol a banda i banda de l'entrada. Damunt, hi ha un petit òcul i, rematant el frontispici, hi ha una espadanya amb campana batejada amb el nom de Maria, en la qual pot llegir-se: “Ave Maria Grasia Plena Any 1872”. Decoren la façana dos fanalets de forja i un retaule acolorit que representa la Divina Aurora.
La nau és rectangular amb volta de canó dividida per dos arcs i presidida per una imatge de l'Ecce Homo conservada darrere de la fornícula d'un retaule neoclàssic. A la dreta es troba la capella o cambril de la Divina Aurora, on es venera la seua imatge entronitzada sobre glòria d'àngels. Aquesta imatge, costejada majoritàriament pels murlers residents als EUA, substitueix una altra imatge anterior donada després de la Guerra Civil, que al seu torn va reemplaçar l'original destruïda en aquesta guerra, obra de mitjan segle XIX.
La Divina Aurora és patrona de Murla i les seues festes majors se celebren la primera setmana d'agost. En la nit del dia 5 té lloc l'acte més solemne, amb la processó de la imatge portada enlaire pels carrers del poble des de la seua ermita fins a l'església parroquial.