L'edifici més destacable, sens dubte, del centre històric és l'església i fortalesa de Sant Bertomeu, del segle XIV al XVI, amb ampliacions en els segles XVIII i XIX. L'obra principal s'enquadra dins del gòtic isabelí. El 1931 es va declarar Monument Artístic Nacional per la seua importància i significació.

La història de l'església comença en 1304 amb la construcció de l'actual presbiteri, però el creixement de la població i els atacs dels corsaris barbarescos des del segle XV aconsellaren engrandir la fortalesa. Així, el 1513 van començar les obres dirigides pel mestre navarrés Domingo Urteaga. Es tracta d'una gran nau gòtica, encapçalada per un absis, amb tres capelles en cada lateral emmarcades pels contraforts.

Posteriorment, es van afegir als costats de l'absis diverses dependències. Al costat nord, en la unió entre l'absis i la nau, està el campanar acabat en el segle XVII, també utilitzat com a torre de vigilància. El sostre està format per voltes de creueria i sobre les capelles corre una galeria o trifori amb arcs oberts a la nau interior i grans finestrals a l'exterior per la seua finalitat defensiva.

El principal element de construcció és la pedra tosca, i elements decoratius són escassos a l'interior. També són modestos els elements arquitectònics ornamentals de l'exterior, on destaquen els escuts heràldics sobre les portes d'accés, les decoracions vegetals de les impostes, les fulles de card, i les boles de les portalades.

El conjunt està rematat per merlets i disposa de sageteres, obertures per als morters i dos balcons sobre les portes i altres desapareguts que conformarien un barandat en la part superior de l'edifici. Complia perfectament els seus dos objectius: cobrir les necessitats religioses del poble i defensar la població contra els atacs dels corsaris barbarescos. En el subsol de l'actual paviment, al voltant de l'església, hi ha un conjunt inexplorat de criptes i gots funeraris per descobrir, probablement del segle XVI.