El castell de Gallinera o de Benirrama es troba a l’entrada oriental de la Vall. Sobre una cresta rocosa al costat d’Almiserà, a 475,6 m d’altitud. El nom històric és el de castell de Gallinera, encara que a la Vall és conegut com el castell de Benirrama.

La funció històrica del castell era la de vigilar i defendre l’entrada a la vall des de la mar. Un castell de forma allargada, l’eix més gran del qual, orientat NE-SO, mesura més de 150 metres i 33 d’amplada màxima.

En la zona principal més alta està la torre de l’homenatge, de planta rectangular i un aljub. Aquest baluard està orientat cap a l’oest i té una zona rectangular protegida per noves construccions que aïllen i li fan guanyar altura. La resta de l’espai del castell està format per un gran albacar (pati gran) amb dos aljubs, un en cadascun dels extrems.

Tot el castell està defés per un cinturó de muralla amb merlets que presenta sis torres circulars. La porta d’accés, coberta per una torre rectangular de mamposteria, s’obri pel costat est. Aquesta torre i la muralla estaven unides per un arc al llenç de muralla, formant un corredor d’entrada fàcil de defendre.

El primer document on apareix del castell de Ghallinayra data de 1245, en el Pacte del Pouet, entre l’infant Alfons i al-Azraq. En 1247, durant el primer alçament, els sarraïns van prendre aquest castell. L’1 de juny de 1258, el castell fou recuperat pel rei Jaume I qui, a partir de 1261, el cedí a diversos personatges per a cobrir els deutes que tenia amb ells. El 22 de juny de 1322, Jaume II feu donació del castell al seu quart fill, l’infant Pere d’Aragó, comte de Ribagorça. Aquesta donació posà fi a la situació de reialenc per al districte de Gallinera, que passà a ser un senyoriu feudal. Des d’aleshores, el castell va ser inclòs durant un segle en el gran estat senyorial del comtat de Dénia i dels ducs reials de Gandia fins a 1424, quan tornà al patrimoni reial. Guillem de Vich el va rebre l’any 1425 i, uns anys més tard, el 1487, Miquel Hieroni de Vich va vendre la Vall de Gallinera, amb el castell, a Pere Lluís de Borja per 199.000 sous. El terratrémol de 1644 el destruí definitivament, encara que aleshores el castell ja feia anys que estava deshabitat.

Azuar Ruiz, R. (1989): Dénia islámica. Arqueología y poblamiento, Alacant.
Giner, C. 81979): "Topografía histórica de los valles de Pego".
Rubio, F. (1986): "Castillo de Gallinera", Arqueología en Alicante 1976-1986. Instituto de Estudios Alicantinos <<Juan Gil Albert>> Diputación Provincial de Alicante 1986. pp. 41-42.
Rubio, F. (1988): "Catálogo de yacimientos de materiales altomedievales y musulmanes", L'Ull del Moro, Alcoi.