La Marina Alta centra una gran quantitat de castells i fortificacions medievals, un dels conjunts de castells andalusins més importants de la Comunitat Valenciana. Moltes d’aquestes fortaleses foren construïdes entre els segles XI i XV per a controlar valls, passos de muntanya i la costa mediterrània. La majoria estan en ruïnes, però, precisament, això els dona molt d’encant: solen estar en llocs elevats, amb sendes i panoràmiques espectaculars sobre les valls de la Marina Alta.
Aquesta proposta inclou una ruta dels castells interiors més interessants, que podreu visitar en una jornada si voleu fer ruta temàtica, o bé recórrer per trams segons les vostres preferències. Presentem una ruta pensada per a gaudir dels cinc castells més destacats sense presses i aprofitant les millors hores de llum. Aquestes joies del passat són el Castell de l’Ocaive, el Castell d’Aixa, el Castell d’Alcalà, el Castell d’Ambra, i el Castell de Gallinera.
La millor època per a fer visites a aquests castells és durant els mesos d’octubre a maig, quan les temperatures són més suaus. Per tant, desembre és un mes ideal. En tractar-se d’espais d’interior, durant l’estiu la calor pot ser intensa. Es recomana fer aquestes rutes a primera hora del matí o al capvespre, portar aigua suficient, gorra o capell, calçat adequat, i protector solar, especialment durant els períodes d'exposició solar més elevada.
UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.
La Marina Alta té un patrimoni medieval molt interessant, sobretot perquè va ser una zona de frontera durant l’edat mitjana entre territoris cristians i musulmans. És per això que hi abunden castells, torres defensives i restes de fortificacions situades en muntanyes i punts estratègics.
Els castells de la Marina Alta no són sols fortaleses militars, sinó que formaven part d’una xarxa de control territorial: vigilància de valls agrícoles, defensa davant d’incursions, control de rutes cap a la mar i protecció de les poblacions, primer musulmanes i després cristianes.
La majoria són d’origen islàmic i, en menor mesura, d’origen cristià. Després de la conquesta, alguns castells es transformaren i s’ampliaren, com el de Dénia o el de Forna, mentre que d’altres s’abandonaren progressivament fins a quedar en ruïnes, com els d’Ocaive o Gallinera.
Consells per a les rutes
- Porteu calçat còmode i aigua.
- Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
- Per a més informació consulteu les oficines de turisme.
JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.
Pedreguer
Etapa 1: Castell de l'Ocaive
És una fortificació medieval en ruïnes, l’origen de la qual es remunta al període andalusí, als segles XIII i XIV. Tanmateix, les investigacions arqueològiques han documentat restes d’ocupació del penyal en l’Edat de Bronze, així com d’època ibèrica i romana, que demostren la importància estratègica de l’enclavament des de temps prehistòrics. Formava part d’una xarxa de torres i fortaleses que funcionava com centre administratiu, militar i defensiu de les alqueries de Dénia (Daniya). Després de la conquesta cristiana, passà a mans de la noblesa i anà perdent rellevància fins al seu total abandonament.
La ruta al Castell de l’Ocaive és una de les excursions més agraïdes de l’interior de la Marina Alta. És una caminada circular, curta i senzilla, d’uns 5 km de recorregut i una durada aproximada d’entre una hora i una hora i mitja, que combina el paisatge mediterrani, les restes medievals i unes vistes espectaculars sobre la vall i el Montgó.
El recorregut comença als afores de Pedreguer, cap a la Partida de l’Ocaive, entre bancals i camins rurals, i ascendeix suaument entre pinedes i vegetació mediterrània. A la primavera, el paisatge es mostra especialment bell. A mesura que anem pujant, apareixen les primeres panoràmiques de l’interior de la Marina Alta. Al final de l’ascens trobem un tram més pedregós, però sense dificultats destacables. El castell s’ubica sobre el massís de la Muntanya Gran, a més de tres-cents metres d’altitud, del qual es conserven restes d’una torre de planta quadrangular que tindria, almenys, un pis superior, un contrafort i la porta d’accés orientada al sud. En un nivell inferior es conserva un aljub de grans dimensions. Alguns trams de la muralla s’adapten directament a la roca del penyal. Només es pot visitar des de l’exterior i està catalogat com bé d’interés cultural (BIC). El seu gran atractiu són les vistes a la vall de Pedreguer, l’interior de la Marina Alta interior, la Serra de Segària, el Montgó i, fins i tot, la mar Mediterrània en els dies més clars.
En aquest moment, el castell es troba en procés de reparació per part de la Generalitat Valenciana per evitar el seu derrocament complet.
Llíber
Etapa 2: Castell d'Aixa
La ruta al Castell d’Aixa és una de les més espectaculars i salvatges de la comarca. Situat sobre una cresta muntanyosa entre la Vall de Pop i la serra de Bèrnia, aquest antic Castell andalusí domina el paisatge interior de la comarca i ofereix una de les panoràmiques més impressionants de la zona. El tossal del Castell d’Aixa forma part de la Serra del Castell de la Solana, que separa els termes de Pedreguer, Xaló, Llíber i Gata de Gorgos. La ruta sol iniciar-se a la zona de la Solana, entre els termes de Llíber i Xaló, des d’on diversos camins permeten l’ascens. Des d’ací, seguint camins rurals i sendes de muntanya que travessen bancals de vinya, pinedes i zones de vegetació autòctona, la pujada és progressiva, i permet contemplar les vistes sobre la Vall de Pop i les serres que l’envolten.
A mesura que guanyem altura, el paisatge es torna més abrupte i la sensació d’aïllament augmenta. L’últim tram de l’ascens és més exigent, amb terreny pedregós i un pendent pronunciat, tot i que presenta poca dificultat tècnica. Aquesta part final és la que converteix l’arribada al Castell en una experiència especialment atractiva, amb la d’haver arribat a una fortalesa perduda envoltada d’un autèntic ambient de muntanya. Tot i que només queden restes de la muralla i la torre, el Castell d’Aixa constitueix un valuós testimoni del sistema d’assentaments i defensa del territori durant l’època andalusina a la Marina Alta.
La ruta completa té una longitud aproximada d’entre 6 i 8 km i es pot realitzar en unes tres hores, depenent del ritme i de les parades. Pot fer-se com un itinerari circular, tornant al punt d’inici per camins alternatius, o bé com un recorregut d’anada i tornada per la mateixa senda. És una excursió ideal per a realitzar durant el matí i, una vegada finalitzada, aprofitar la tornada per a dinar i descansar en algun dels pobles de l’entorn.
La Vall de Gallinera
Etapa 3: Castell d'Alcalà o Benissili
Castell ubicat en plena Vall de Gallinera, prop de Benissili, està declarat bé d’interés cultural, no pel seu nivell de conservació, sinó per la seua impressionant ubicació i per la seua rellevància històrica. S’alça sobre la Penya Grossa, una imponent elevació rocosa, i constitueix una autèntica fortalesa d’origen andalusí, la construcció de la qual es data al segle XII.
La ruta al Castell d’Alcalà o de Benissili comença en l’encreuament de les carreteres CV-700 i CV-714, a Benissili. L’ascens és curt, d’uns 2 km des de la carretera, però presenta un desnivell considerable i pendent pronunciat. La caminada té una durada aproximada d’hora i mitja entre l’anada i la tornada. A mesura que guanyem altura, el paisatge esdevé espectacular, amb un entorn de muntanya envoltat d’un important context històric: fou la residència d’Al-Azraq, que utilitzava la fortalesa per a vigilar i defendre la vall des de l’interior.
El Castell conserva les característiques pròpies de les fortificacions musulmanes, però destaca per la seua gran extensió i pel sistema defensiu que presenta. No obstant això, els estudis apunten que podria haver existit un poblat a l’interior del recinte emmurallat. A l’accés al Castell trobem un antic forn de calç, probablement utilitzat durant la construcció de la fortalesa. Des d’aquest punt també es pot continuar per altres sendes que condueixen fins al Tossal del Xarpolar, on encara es conserven restes d’un poblat iber d’altura, datat entre els segles IV i I aC.
A l’esquena del castell es pot observar un amfiteatre natural format pels bancals centenaris que modelen els vessants de la muntanya. Pujant cap a la cresta, i segons l’època de l’any, també podem trobar una font natural que brolla aigua. La Vall de Gallinera és una zona de vegetació exuberant i diversa, especialment espectacular durant la primavera.
Pego
Etapa 4: Castell d'Ambra
El Castell d’Ambra es troba al terme municipal de Pego. És una construcció d’origen àrab, datada de principis del segle XIII, i situat sobre una cresta rocosa de la muntanya d’Ambra, a la serra de Migdia. Des d’aquesta privilegiada ubicació es domina una ampla panoràmica sobre el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva i la mar Mediterrània.
Aquesta ruta comença al nucli urbà de Pego, concretament a l’avinguda de l’Il·lustrat Joan Sala. Des d’ací caminarem fins a arribar a una bassa situada a l’esquerra, on iniciarem l’ascens per una senda que travessa bancals de tarongers, fins a enllaçar amb el tram que puja directament al Castell. Després de superar unes escales de formigó, arribarem a les restes de la fortalesa. La tornada es realitza pel mateix itinerari. Es tracta d’un recorregut de tres quilòmetres, que es pot completar en poc més d’una hora. És una ruta senzilla, amb poc desnivell, que arriba a una altitud de 264 metres sobre el nivell de la mar.
Les restes conservades inclouen diversos elements d’interés, com ara trams de muralla, torres parcialment derruïdes i vestigis d’un aljub. Es creu que el recinte podia albergar una vintena d’habitatges destinats a protegir la població en cas de perill. La seua planta irregular s’adapta perfectament a l’orografia abrupta i rocosa de la muntanya d’Ambra. Des d’ací es controlava el pas per la Vall d’Ebo. Com moltes altres fortaleses andalusines, després de la reconquesta cristiana va perdre la seua funció defensiva i acabà sent abandonada.
El Castell d’Ambra forma part del patrimoni històric de Pego i de la Ruta dels Castells d’Alacant. Està catalogat com a bé d’interés cultural (BIC) i destaca tant pel seu valor històric i arqueològic com per l’excepcional entorn natural que l’envolta. És un indret especialment atractiu per a visitar al capvespre, quan la llum de la posta de sol ofereix una de les panoràmiques més belles de la comarca.
La Vall de Gallinera
Etapa 5: Castell de Benirrama
El castell de Gallinera, també conegut com a Castell de Benirrama, és una de les fortaleses andalusines més importants i alhora més desconegudes de la Marina Alta. Construït en el segle XI sobre una cresta rocosa, a uns 475 metres d’altitud, domina tota la Vall de Gallinera, i va exercir un paper estratègic en la defensa de la comarca, especialment per a vigilar l’entrada a la vall des de la mar. Es té constància de l’existència del castell de Ghallinayra gràcies a la seua menció en el Pacte del Pouet entre l’infant Alfons i Al-Azraq. Després de ser ocupat pels sarraïns i recuperat pel rei Jaume I, va ser donat per Jaume II al seu fill Pere d’Aragó en 1322, integrant-lo al senyoriu de Dénia i Gandia. Tot i que ja es trobava abandonat, el terratrémol el 1644 el va destruir definitivament. Catalogat com a bé d’interés cultural (BIC), forma part del conjunt de fortificacions musulmanes de la Vall de Gallinera.
L’excursió comença des del nucli urbà de Benirrama. Des de les últimes cases naix la senda senyalitzada que ascendeix entre pinars, matollar mediterrani i antics bancals. La ruta, d’uns 4,5 km entre l’anada i la tornada, es pot completar en aproximadament dues hores. Presenta una pujada constant, però assequible i, a mesura que guanyem altura, les vistes esdevenen cada vegada més àmplies, cosa que permet contemplar els pobles de la vall i l’espectacular perfil de la Serra Foradada. El tram final de la senda discorre per la cresta rocosa que dona accés directe a les restes de la fortalesa.
El Castell de Gallinera, de planta allargada, conserva vestigis de muralles i diverses estructures defensives adaptades al relleu de la muntanya. Tot i trobar-se en estat de ruïna, destaca el seu valor històric i paisatgístic, això com per les magnífiques panoràmiques sobre tota la vall, les serres de l’interior d’Alacant i, en dies clars, el litoral mediterrani. La millor època per visitar-lo és durant la floració dels cirerers, entre els mesos de març i abril, o bé a la tardor, quan les temperatures són més suaus.
*Aquesta experiència està pensada per fer-la en cinc etapes, que corresponen cinc dies diferents. Proposem unes rutes, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla.
I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.
