El castell d’Alcalà o de Benissili està situat a l’entrada de la Vall per l’oest, a 784,7 metres d’altura. El nom històric és castell d’Alcalà, i així apareix en els documents de l’època, però es coneix popularment com a castell de Benissili, ja que aquesta població és la més pròxima a la fortalesa.

La funció històrica del castell era la de vigilar i defendre l’entrada a la vall des de l’interior. Aquest castell segueix les pautes normals del castell musulmà, amb albacar (pati gran) i celoquia (ciutadella), però destaca la gran extensió, la complexitat estructural i les defenses naturals que presenta.

Podem distingir tres estructures tancades i comunicades que s’ajusten a les cotes del terreny: la celoquia i dos albacars. Els dos albacars són més grans que la celoquia. La celoquia se situa a la part més alta del penyal i està formada per una torre semicircular a l’extrem sud-oest i unes restes molt arrasades del que podria ser una altra torre per l’altre extrem. Aquest últim recinte compta amb un ingrés en colze situat al costat de ponent i defensat per una altra torre de planta rectangular. La factura dels murs és de tapiera, de diverses mesures. Trobem obra de maçoneria, opus incertum, als fonaments dels murs. L’albacar s’estén cap a llevant i està definit per murs de tapiera amb un ingrés en colze. El tercer recinte o intermedi presenta les mateixes característiques que l’interior, encara que té un aljub.

Era la residència d’al-Azraq durant la seua primera sublevació (1247-1258).

Però el més interessant, segons Josep Torró, és la possibilitat de l’existència d’un poblat a l’interior del recinte del castell basant-se en les restes d’habitacions que conté l’albacar. De fet, la donació d’Alcalà que fa Alfons III en 1288 a B. de Vilafranca s’expressa en termes de castrum et villam, és a dir, el castell i la vila d’Alcalà de Gallinera. En les proximitats del castell hi ha una font i una bassa que recull les aigües.

Com a curiositat, podem destacar que en una de les edificacions que hi ha fora de la muralla del castell, l'alemany de Llombai s'hi va construir un refugi. Posteriorment, es va condicionar i convertir en refugi de muntanya. (1)

(1) Torró Abad, J. (1985): "Torres i castells de l'Alcoià-Comtat", Congrés d'Estudis de l'Alcoià-Comtat: Catàleg exposició, Alcoi.