NOTÍCIES

Seguint el model de l’experiència del mes passat, aquest mes també el dedicarem a recórrer pobles en festes, per conéixer millor les seues tradicions. Per al mes d’agost hem escollit cinc pobles a visitar. Tanmateix, proposem sis jornades, encara que cadascú ho podrà adaptar com preferisca segons els seus interessos i triar altres dies de visita als pobles. 

UN POC D’HISTÒRIA. Sabem d’on venim per decidir on anem.

Repassem la informació del mes passat per si algú encara no l’ha poguda llegir: Les festes patronals de la Marina Alta són una barreja de tradicions religioses, història medieval i cultura mediterrània, celebrades amb gran intensitat a cada poble, sovint al voltant de patrons com verges o sants locals. A aquests se’ls dediquen processons i altres actes religiosos. 

També cal destacar les festes de Moros i Cristians, celebrades a Calp, Pego, Xàbia, i el Verger, entre altres. Inclouen desfilades i batalles que commemoren la conquesta cristiana del segle XIII i les revoltes mudèjars capitanejades per Al-Azraq contra Jaume I.

Consells per a les rutes

• Porteu calçat còmode i aigua.
• Respecteu la natura i les restes arquitectòniques.
• Per a més informació consulteu les oficines de turisme.

JORNADES PROPOSADES. Pas a pas anem fent camí.

Beniarbeig

Etapa 1: Festes de Sant Domènech

A principis d’agost se celebren les festes en honor a Sant Domènech a Beniarbeig. Cauen sempre el primer cap de setmana. Nosaltres proposem que visiteu el poble el dissabte 1. Trobem una programació molt completa, jocs, sopars populars, cercaviles i ball. Aquest dia és molt agradable passejar pel poble, ja que els carrers han estat decorats i trobem molt bon ambient. Amb la calor que fa podem aprofitar per a prendre una cervesa en algun bar. 

Després de recarregar les piles recomanem fer una ruta urbana. Començarem la ruta a la plaça 9 d’Octubre, on es troba l’actual ajuntament i la biblioteca municipal. Es tracta d’un barranc canalitzat a principis del segle XXI. Si ens desviem des d’ací cap al carrer Sant Joan, hi trobarem l’almàssera al número 10. Tornant  a la plaça, anant a l'encreuament entre el carrer Sant Joan i l’avinguda de la Pau, està el panell general i, a la dreta, per l’avinguda, el Corralet, que és un antic carreró d’origen medieval que comunicava amb l’altra part del carrer i que es va tapar als anys setanta. Té un pati amb un pou al mig. Si agafem l’altre carrer i baixem, ens trobarem al carrer Major, on hi ha l’antiga Casa Badia a una banda, i l’església de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, a l’altra. Seguint pel carrer on està l’església, el carrer Sant Roc, cap a l’avinguda de Dénia, veurem a la cantonada la casa Senyoria.

Seguint per l’avinguda de Dénia, eixirem del poble passant pel pont del Meridià, que travessa el riu Girona. A la dreta hi ha una àrea recreativa on està el pont Vell de Beniarbeig, la construcció del qual fou entre 1906 i 1917, com a vestigi monumental. Un poc més avant, enfront d’una nau industrial, hi ha el riurau.

Gata de Gorgos

Etapa 2: Festes en honor al Santíssim Crist del Calvari

El patró de Gata de Gorgos és el Santíssim Crist del Calvari i les festes en el seu honor se celebren des de finals de juliol al 6 d'agost, dia del Santíssim Crist. L'origen de la devoció del Crist a aquest poble es remunta a l'any 1762 quan un rector de Dénia d'origen gater, Vicent Mulet va regalar una imatge del Crist al poble. La tradició popular conta que la va trobar a la vora de la mar. Les festes estan compostes principalment d'actes religiosos, encara que també hi ha altres activitats molt diverses: festivals de música, ball a la plaça, actuacions de la Unió Musical de Gata de Gorgos, jocs per als més menuts, focs artificials, i molt més.

Nosaltres vos fem la proposta de visitar el poble els dies 5 i 6 d'agost. El dia 5 a la vesprada hi ha la tradicional ofrena de flors a càrrec dels quintos i quintes majors i menuts, amb els vestits tradicionals. A les 00:00 h té lloc l'impressionant concert de la Unió Musical a la plaça de l'Església. Aquest és el concert més important de l'any per al poble i inclou l'himne de Gata de Gorgos. 

L'endemà, al matí la banda recull als quintos i quintes per anar al vi d'honor, on es llançarà també una traca. Al capvespre, una processó amb la banda i la colla de dolçainers acompanyarà els quintos i quintes, a la figura del Crist i a tots els ciutadans i ciutadanes que vulguen participar fins al Calvari. Una vegada allí es toquen els Gojos al Santíssim Crist. Finalment, com a cloenda de les festes, hi ha un castell de focs artificials espectacular, en què pràcticament tota Gata es desplaça cap a la zona de les Sorts i de l'avinguda d'Alacant per presenciar-lo.

Parcent

Etapa 3: Festes de Sant Llorenç

Les festes patronals de Parcent estan dedicades a Sant Llorenç i se celebren entre el 9 i el 16 d'agost. Sant Llorenç de Roma va ser un diaca màrtir condemnat a la graella al segle III, la festivitat del qual és el 10 d'agost. Recomanem visitar el poble aquest dia, per gaudir de les cercaviles dels festers i festeres, de la partida de pilota i del ball a la plaça. Si vos interessa l'esport de pilota, també podeu anar el dia 16, que hi ha un torneig de pilota grossa. A la nit, per concloure les festes hi ha sopar popular i ball a la plaça.

Si vos sobra temps i vos interessa l'arquitectura típica de la zona vos proposem un itinerari urbà que recorre diverses zones on hi ha riuraus. Els riuraus són construccions que van aparéixer per terres valencianes al segle XVIII. Estan lligats al període d'auge de la pansa, que va tindre lloc, sobretot, al segle XIX, època d'economia puixant. Aquesta construcció és un element essencial en el procés d'elaboració del raïm en pansa, la funció de la qual era la de servir de resguard als canyissos, on s'escampava el raïm perquè s'assecara quan la pluja o les rosades nocturnes podien banyar-lo i podrir-lo. A Parcent trobem les Quintanes, el Calvari i l'Arenal, alguns visibles i altres amagats. Et convidem a descobrir-los. Recomanem fer el camí de la Pansa, utilitzat per a transportar-la. També podrem descobrir a Parcent el riurau de Maria, a la partida Pinars, que és una casa rural situada en un autèntic riurau reformat.

El Verger

Etapa 4: Festes de Moros i Cristians

Per al Verger, hem escollit les festes de Moros i Cristians, que se celebren del 9 al 16 d'agost des de 1978, dins de les festes patronals, sent el dia més important el 15, amb la desfilada de gala i l'entrada de bandes. És una desfilada espectacular, en què podrem apreciar la majestuositat dels vestits i la música que acompanya a cada filada. Açò se sol celebrar al capvespre, per tant, podem aprofitar la resta del dia per descobrir llocs interessants en aquest poble.

El Verger destaca per ser l'únic municipi en què s'ha localitzat un trapig o molí de sucre, conegut com la Casa del Trapig, per a transformar la canyamel cultivada entre els segles XV i XVI, principalment. En anys posteriors es va utilitzar com a almàssera per a fer oli. En la zona es van trobar diversos utensilis, com recipients de fang que emmagatzemen el suc de canya de sucre i tres impressionants moles, cosa que remarca que l'almàssera tenia una gran importància. Aquestes moles de pedra s'usaven per a traure el suc de canya de sucre i les movien animals. La grandària d'una mola, de més d'un metre setanta de diàmetre, la converteix en la peça més gran que s'ha trobat. La Casa del Trapig del Verger apareix en els documents històrics a partir de 1580, però es pensa que ja existia en el segle XV.

Jesús Pobre

Etapa 5: Festa de l''escaldà'

Jesús Pobre és un poble marcat per la tradició agrícola basada principalment en dos cultius: la vinya i el blat. Per això proposem visitar-lo l'últim diumenge d'agost, que és quan se celebra la festa de l'escaldà, on es recrea el procés de transformació del raïm en pansa. Comença amb l'encesa del forn en mans del 'fogater', l'estesa de canyissos, i l'ompliment de la caldera amb aigua i l'herba olivarda per donar-li a la pansa el seu color daurat característic. Aquesta activitat dura tot el matí, reunint a tots els participants al voltant del gran riurau del Senyor de Benissadeví. En acabar s'hi ballen danses tradicionals. La festa està consolidada com una cita indispensable per a la recuperació de la ruralitat i la història local.

També podem aprofitar per a passejar pel poble, passant pel pou del Pare Pere, situat en el nucli urbà, al carrer de les Eres. És un pou comunal, on tots els habitants del poble podien acudir-hi per abastir-se d'aigua. Aquest és un fenomen de segles arrere, potser del XVIII. De fet, ja apareix en un dels retaules ceràmics de la segona meitat del segle XVIII que trobem a l'interior del convent de Jesús Pobre, on apareix el Pare Pere agenollat davant d'un pou, tot i que el seu aspecte no és com el que actualment podem observar.

L'església i el convent també són punts interessants a visitar. L'origen d'aquests, així com el nom de la població de Jesús Pobre, naix quan el Pare Pere va trobar la imatge d'un Crist Jacent que es va emportar a l'ermita del Montgó, on s'havia establit amb una primera missa en 1649. Allí va rebre la inspiració divina de fundar una ermita i un hospici, cosa que va dur a terme en l'antiga població de Benissadeví on va anar amb el seu Crist, al qual anomenava Jesús Pobre. L'església de Jesús Pobre es va construir entre els anys de 1660 i 1668 i l'hospici es va convertir en convent de frares franciscans. Cal dir que el mateix Pare Pere va arribar a acudir a la cort de Madrid, amb Felip IV com a rei, i va aconseguir que la fundació tinguera el patronatge reial de la reina Isabel de Borbó, així com el de la seua filla Maria Teresa d'Àustria i altres dones nobles de la cort.

*Aquesta experiència està pensada per fer-la en cinc etapes, que corresponen a sis dies diferents no correlatius. Proposem unes rutes, però cada persona pot adaptar l’experiència a les seues capacitats, resistència física i interessos. Si voleu ampliar informació o elements a visitar de cada poble, podeu entrar a la pàgina web de Descobrim la Marina Alta i adaptar l’experiència als vostres gustos amb la motxilla.

I MÉS ENCARA. A la taula i al llit al primer crit.