En el nucli urbà de Jesús Pobre, d'esquena a la casa amb el número 1 del carrer de les Eres, ens trobem amb un espai públic reduït on hi ha l'element patrimonial present.

Es tracta d’un pou tancat, de brocal cilíndric, de 2,30 metres de diàmetre i 1,80 metres d’altura. La fabricació és de maçoneria travada amb morter de calç, cobert a l’exterior per una lluïda i totalment pintat de blanc. La coberta està feta amb tres branques d’arbre creuades, que a l’exterior es presenten a mig camí entre la cúpula i la piràmide. Aquesta coberta fa que el total del pou tinga 2,75 metres.

El pou  presenta  una  única obertura,  al sud, de  85  centímetres d’amplària i 90 centímetres d’altura, tancada per una reixa de ferro. Els brancals d’aquest buit són de carreus de pedra tosca, mentre que a la llinda observem parcialment una altra biga de fusta, una branca d'arbre.

Al costat de la porta, a l’oest, a l’interior hi ha una pica menuda. L’aigua que arreplega cau a l’exterior a una altra pica de pedra tosca, rectangular, de 90 x 75 centímetres i, aproximadament, 35 centímetres de fondària.

Aquest pou, conegut com el del Pare Pere, és un pou comunal, on tots els habitants del poble podien acudir-hi per abastir-se d’aigua. Aquest és un fenomen de segles arrere, potser del XVIII. De fet, ja apareix en un dels retaules ceràmics de la segona meitat del segle XVIII que trobem a l’interior del convent de Jesús Pobre, on apareix el Pare Pere agenollat davant de Jesús Pobre al costat d’un pou, tot i que el seu aspecte no és com el que actualment podem observar.