L'origen d'aquesta església i convent, així com el nom de la població de Jesús Pobre, naix quan el Pare Pere va trobar la imatge d'un Crist Jacent que es va emportar a l'ermita del Montgó, on s'havia establit amb una primera missa en 1649. Allí va rebre la inspiració divina de fundar una ermita i un hospici, cosa que va dur a terme en l'antiga població de Benissadeví on va anar amb el seu Crist, al qual anomenava Jesús Pobre.
L'església de Jesús Pobre es va construir entre els anys de 1660 i 1668 i l'hospici es va convertir en convent de frares franciscans. Cal dir que el mateix Pare Pere va arribar a acudir a la cort de Madrid, amb Felip IV com a rei, i va aconseguir que la fundació tinguera el patronatge reial de la reina Isabel de Borbó, així com el de la seua filla Maria Teresa d'Àustria i altres dones nobles de la cort.
L'església és una construcció barroca rural seguint el model de les esglésies jesuïtes nascudes en el segle XVI, és a dir, una construcció rectangular amb nau central i creuer més amples, capelles entre els contraforts i, al final, un cambril, que hui fa d'altar principal, construït en la dècada de 1680-90.
Però parem un moment en la portada principal de l'església, ja que resulta un exemple singular de portada barroca presa directament dels tractats d'arquitectura del segle XVI. És molt comú en edificis religiosos de poblacions menudes que, a pesar que un edifici estiga construït amb materials més pobres, les portades tinguen un caràcter més noble i estiguen construïdes en pedra amb un disseny més ric i decorat. No oblidem que la portada, simbòlicament parlant, és l'accés al temple i, per tant, l'accés a la casa de Déu.
La portalada està formada per un accés amb arc de llinda, és a dir, una porta rectangular amb dovelles inclinades en la part de la llinda. Als costats té dues pilastres en un estil dòric el fust de les quals es troba decorat amb cadenes, això és que uns carreus sobreïxen sobre uns altres. En la part superior es corona amb un timpà triangular tallat en la base i lleugerament clavat cap a dins en la part central. Al centre acull un panell ceràmic amb la imatge del Pare Pere resant de genolls i oferint un aspecte teatral a través d'uns cortinatges verds arreplegats.
Aquesta mena de portalades es van fer així perquè, al segle XVI, es va posar de moda l'estudi i la difusió de l'arquitectura clàssica, i es van crear tractats d'arquitectura on s'incloïen nombrosos gravats amb propostes de dissenys tant de plantes i com d'alçats. El tractat més difós a la península Ibèrica va ser el Tercer i Quart Llibre d'Arquitectura de Sebastián Serlio que es va traduir al castellà en 1552. Encara que va tindre una gran influència per a l'arquitectura del Renaixement, en el segle XVII continua copiant-se encara que trencant i movent molts dels elements plantejats i innovant-ne de propis d'un gust barroc més teatral i efectista.
Respecte a la portalada de l'església de Jesús Pobre, el disseny està basat en algunes de les propostes que presenta Sebastián Serlio en el tractat, cosa que es veu si s'analitza cada element que integren les parts de la portalada, així com l'estil de pilastres, capitell, entaulament o timpà. Això fa que aquesta portada tinga un caràcter original dins de les esglésies de la Marina Alta i un valor afegit a la declaració com Bé d'Interés Cultural.
És un dels edificis artístics més bonics que es conserven entre les poblacions de la Marina Alta. Actualment, està protegit en el Catàleg de Béns i Espais Protegits de Dénia i es troba en procés de ser declarat Bé d'Interés Cultural (des de maig de 2020). També, recentment, ha estat inclòs dins dels pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana per a l'adquisició i compra a fi de valorar-lo i crear un espai cultural.