El cap de Sant Antoni té unes particularitats tant geogràfiques, ja que es troba en una zona de transició entre zones d'arena i penya-segats, com paisatgístiques, perquè es troba sotmés a un fort hidrodinamisme que indica una topografia submarina variada amb diversos substrats, com la posidònia, els quals el fan únic i de molta riquesa ambiental.

La gran varietat d'ambients presents al cap de Sant Antoni permet l'aparició d'un important nombre de comunitats bentòniques, algunes molt interessants ecològicament i sota normes de protecció del Consell Europeu.

L'illot de la Mona és un dels punts amb més densitat d'espècies rares i endèmiques de tota la xarxa de microreserves de flora de la Comunitat Valenciana. Podem trobar la silene d'Ifac, l'alfals marí i la trompera fràgil.

Respecte als fons marins de la reserva, l'abundant diversitat d'hàbitats i espècies són excepcionals. Hi destaquen:

• Les praderies de posidònia, tradicionalment denominades algars. Es tracta de plantes amb flors i fruits com les terrestres. Els prats de posidònia es troben només al Mediterrani, classificats com a hàbitat prioritari i especialment protegits. En la costa nord de Dénia n'hi tenim un bon exemple: el LIC de l'Almadrava. Rellevants per la producció d'oxigen, ofereixen refugi i són zona de reproducció d'un gran nombre d'espècies. Aquesta presència indica la bona salut de les aigües. Consoliden els fons de les costes, frenen el transport de sediments i l'onatge. L'acumulació de posidònia a les platges les protegeix de l'erosió, especialment durant els temporals.
• Els boscos de gorgònies. A més profunditat, podem descobrir diverses comunitats d'animals invertebrats (briozous, esponges, anemones, etc.). A les zones més superficials i amb més exposició lumínica, s'hi poden observar invertebrats colonials més grans que formen xicotets boscos, com la gorgònia taronja (Leptogorgia sarmentosa).
• Les coves marines. L'origen calcari de la costa deniera permet la formació d'un hàbitat singular de parets i coves on arriba molt poca llum. En aquest ambient, la roca es cobreix d'animals invertebrats que s'alimenten dels organismes que porten els corrents. Els colors dels animals de les coves (anemones, esponges, ascidis, briozous, corals, etc.) són molt variats i vistosos, entre els quals també podem veure alguna alga roja o calcària.

Respecte a les coves, podem destacar la Cova Tallà. Aquesta està formada, d'una banda, de manera natural, i de l’altra de manera artificial derivada de l'extracció de pedra tosca. Es divideix en diferents sales, algunes d'elles seques, on no penetra l'aigua de mar ni la llum solar. A les sales interiors es poden observar piles que emmagatzemen degotejos d'aigua dolça. A l'interior de la cova es van trobar cresols dels segles XI-XII i una inscripció que deixa constància de la visita del Rei Felip III en 1599.

En tractar-se d'una reserva protegida queda prohibit fondejar embarcacions, la pesca recreativa en totes les seues modalitats, el busseig esportiu sense la corresponent llicència, la recol·lecció d'organismes marins, flora i fauna marina sense la corresponent autorització, i els esports nàutics que impliquen la utilització d'embarcacions de motor.(1)
(1)Lozano, T. (2020). Cap de Sant Antoni: com arribar, que veure i les millors fotos. Xàbia.com https://www.javea.com/cabo-san-antonio/