La Vall de Gallinera
Amb aquest nom es coneix una àrea de cingles i recingles situada entre els pobles de Benirrama, Benialí i Benitaia.
D’accessibilitat dificultosa, la zona està declarada microreserva de flora per la Generalitat Valenciana des del 6 de novembre de l’any 2000, atesa la riquesa florística que conté. L’àrea protegida té una superfície de 4.456 hectàrees.
Les principals espècies objecte de protecció són l'Arenària (Arenaria valentina), Gerani sanguini o forquilles (Geranium sanguineum), llunetes de penya-segat o herba de les llunetes (Biscutella montana), pesolera de pastor (Lathyrus pulcher), bracera major o de Segària (Centaurea segariensis) i Cordia, Frígoles grogues. Herba gossera o Teucri groc (Teucrium flavum subsp.glaucum), si bé la importància de les comunitats rupicoles amb Ferradura de cingle, Ferradura valenciana (Hippocrepis valentina), escabiosa de cingle o roseta de penya (Scabiosa saxatilis subsp.saxatilis), Poliol amarg o poliol de penya (Teucrium buxifolium) i rogeta de penya (Saxifraga cossoniana) és també rellevant com a factor de protecció, ja que aquestes plantes no podrien viure fora del seu context i, per tant, la finalitat de la microreserva és protegir les comunitats vegetals completes. És especialment destacable la presència del Gerani sanguini o les forquilles, atés que és una planta relicta, testimoni d’altres èpoques més fredes i humides en què devia ser més abundant.
A les microreserves de flora cal tindre especialment cura a l’hora de transitar, perquè la flora i la fauna són molt fràgils, per la qual cosa cal respectar l’entorn més atentament. Moltes de les espècies que hi viuen són endèmiques, rares o estan amenaçades. La fauna també està protegida, si bé es tolera la caça dins de la reglamentació vigent.