L'alqueria de Benitzaina ha estat des de fa més d'un segle motiu de disputa territorial entre les poblacions de Xàbia i Dénia, ja que està situada prop de la línia divisòria dels dos municipis. Assumim el criteri de diverses fonts aparentment neutrals que estableixen que, si bé l'alqueria s'alça, sense dubte, sobre terrenys de Dénia, l'ermita, encara que dependent d'aquella, es troba en terres de Xàbia, fins i tot els murs nord i oest serveixen com a fita. Siga com siga, sembla indubtable que religiosament i devocional la capella sempre ha estat més vinculada a aquesta última població.

Construïda en el segle XVIII, l'alqueria és un edifici notable que per si sola mereix una visita, ubicada en un paratge tan apartat de les rutes turístiques habituals. Es tracta d'un conjunt de dependències dedicades a l'explotació agropecuària que destaca per disposar d'elements fortificats per a la defensa de persones i béns en altres èpoques d'inseguretat.

L'ermita apareix citada documentalment en 1791 i tant l'edifici com la finca són de propietat particular. L'alqueria es conserva en excel·lent estat i la capella, aparentment, també. És una construcció menuda exempta d'aspecte rústic amb paraments de mamposteria blanquejada, excepte en els carreus dels cantons i en l'obertura d'entrada. Adossada a la capçalera, té una sagristia més baixa i teuladeta a un sol vessant, mentre que la capella es cobreix amb teulada de dos aiguavessos. La porta és de llinda, amb fulles i dovelles de pedra emmarcant-la. Remata el capcer una senzilla espadanya sense campana i amb una creu de ferro xicoteta que és l'únic objecte decoratiu a l'exterior.

L'interior, igualment senzill i modest, és de planta rectangular. Com a dada destacable, cal assenyalar que les bigues utilitzades per al sostre provenen de pals majors de velers antics. Sobre l'altar adossat a la testera hi ha un retaule pintat imitant marbre en el qual, entre columnes, s'obri una fornícula per a la imatge de sant Antoni Abat.