El sanatori de Fontilles està situat al terme municipal de la Vall de Laguar, en el vessant meridional. El topònim Fontilles sembla derivar de les fonts abundants que hi ha a la Vall, que pertanyen a l'aqüífer del Penyó, entre les quals destaca el brollador del Castellet, les quals proveeixen el sanatori de l'aigua necessària.

El sanatori de Fontilles està vinculat històricament a la malaltia de la lepra. Davant la situació d'evolució de la lepra, al començament del segle XX, es posa en marxa el sanatori per a atendre els malalts afectats per la malaltia. Els orígens del sanatori es remunten a 1901. Segons consta en el Diari del Col·legi-Noviciat de la Companyia de Jesús a Gandia, el jesuïta i pare Carlos Ferris i Vila, natural d'Albal (València), va anar a la localitat de Tormos el dia 10 de desembre de 1901 per a predicar una missió de sis dies. El missioner es va allotjar a casa del senyor Joaquim. En l'habitatge contigu vivia Bautista Perelló, un malalt afligit de lepra. Les contínues lamentacions del malalt van commoure el jesuïta i el van animar a crear una leproseria.

Les últimes dades d'hospitalització disponibles són les referides a 2002, quan residien en Fontilles 68 malalts. Actualment, l'activitat sanitària pel que fa a la lepra se centra en l'assistència sanitària dels malalts residents, en la formació de personal i en la investigació de la malaltia i el tractament. Així mateix, i davant la considerable reducció del nombre de malalts, Fontilles s'ha proposat atendre altres necessitats socials.