L’orde dels mínims —fundada per sant Francesc de Paula l’any 1435— va arribar a Ondara per a fundar el convent i les habitacions per a 10 religiosos l’any 1611. La fundació del convent fou el dia del Corpus Christi d’aquell any, baix el mandat del marqués del Castell de Guadalest i senyor de la Vila d’Ondara. Se’ls va entregar una xicoteta església i una illa per a construir les habitacions i claustre necessari.
El conjunt original del Convent de Mínims comptava amb claustre, església, hort i, a 50 passes, una infermeria per als malalts (1). La història i devoció del convent i de la seua església està lligada a la Mare de Déu de la Soledat, actual patrona del municipi des de 1923.
De l’orde i dels religiosos que habitaren aquest edifici, se'n sap que hi estigueren fins a 1835, quan durant una de les desamortitzacions liberals, l’església va passar a ser propietat de la parròquia, mentre que la resta de béns i propietats foren subhastades, inclòs l’antic claustre del convent dedicat a la Puríssima Concepció.
A la plaça del Convent d'Ondara es troba el conjunt arquitectònic format per l'ajuntament i l'església parroquial de Santa Anna, adossada al costat dret. Del convent, en destaca el claustre, és a dir, el pati interior, que és sobri i senzill, de planta quadrada, rodejat per una galeria d'arcs de mig punt lleugerament rebaixats de rajola i rehabilitat totalment entre 1991 i 1995. S'hi conserva, encara que tapiada, la porta que connectava el convent i el claustre. A les plantes altes veiem obertures de mig punt que actualment alberguen oficines municipals i el saló de plens.
(1) Miralles, R i Ortuño, V. (1991). Notes històriques sobre el Convent i l’Ordre dels Mínims. Llibre de festes de la Soledat. Ondara.