El segle XVIII és de gran importàcia, ja que la gran majoria de les esglésies es van construir a principis d'aquest quan la crisi de l'expulsió i l'adaptació dels nous repobladors va superant-se. Ja al segle XX es crearen dues noves parròquies: La Parròquia de Benialí en 1961 i la Parròquia de la Carroja en 1972.

Durant la Guerra Civil es van perdre gran quantitat d'obres d'art, imatges i retaules principalment. Les campanes també van desaparéixer i probablement fores foses i usades per fabricar munició. Les actuals són d'època recent.

La tipologia d'església més comuna és aquella que presenta planta rectangular de nau única, amb capelles laterals entre contraforts, cobertes normalment amb volta de canó o volta bufada (Benirrama, La Carroja, Alpatró i Benissili, aquesta última molt petita). En alguns casos es plantegen traces un poc més complexes, com la de Benissivà, on a la seua planta queda assenyalada la creu llatina amb dues cúpules, o apareixen recursos ornamentals singulars, com els elements neogòtics de Benialí.

Església de sant Pasqual Bailon de Benissili, la Vall de Gallinera

Des de 1535, fins al moment present, la parròquia de sant Pasqual Bailon de Benissili consta com annex de la d'Alpatró. Per dins, el temple és de petites dimensions.

El campanar harmonitza perfectament amb l'entorn i el fet de trobar-se en la part més elevada el converteix en una fita visual. Aquest s'alça als peus de l'església i al costat dret de poca altura i a l'estil de la zona.

Aquest campanar consta de tres cossos, un primer que s'eleva per damunt de la façana, i rematat per un balustrat de rajola; el segon cos construït per a albergar les campanes, disposa de quatre finestres, una per cada costat i dos pilars a cada costat de les finestres; ja per acabar trobem un tercer cos, de forma circular, amb quatre finestres més i tancat amb teula i un penell. El campanar disposa de dues campanes, instal·lades en la sala de les campanes, restaurades per Industrias Manclús abans de 2010.