El segle XVIII és de molta importància, ja que la gran majoria de les esglésies es van construir a principis d'aquest segle quan la crisi de l'expulsió i l'adaptació dels nous repobladors va superant-se. Ja al segle XX, es crearen dues noves parròquies: la parròquia de Benialí en 1961 i la parròquia de la Carroja en 1972.
Durant la Guerra Civil es van perdre gran quantitat d'obres d'art, imatges i retaules, principalment. Les campanes també van desaparéixer, probablement foses per a fabricar munició. Les actuals són d'època recent.
La tipologia d'església més comuna és aquella que presenta planta rectangular de nau única, amb capelles laterals entre contraforts, cobertes normalment amb volta de canó o volta bufada (Benirrama, la Carroja, Alpatró i Benissili, aquesta última molt petita). En alguns casos es plantegen traces un poc més complexes, com la de Benissivà, en què la planta queda assenyalada la creu llatina amb dues cúpules, o apareixen recursos ornamentals singulars, com els elements neogòtics de Benialí.
L'actual església de Sant Miquel Arcàngel de Benissivà, construïda sobre l'antic temple, es va començar a edificar al voltant de 1725, i es va acabar en 1744.
La torre de planta quadrada i tres cossos, se situa en un dels laterals de la façana principal de l'església. El primer està construït amb carreus i algunes parts de mamposteria. La cara orientada cap a la façana principal té aquesta inscripció en la part superior: "AÑO 1898". Una prominent cornisa separa el primer cos del segon, que disposa de quatre finestres amb arc de mig punt (una a cada lateral), emmarcades a l'exterior per pilastres toscanes i situades sobre un basament ocupant l'aresta. Una altra cornisa destacada separa aquest cos del tercer. El tercer té dos nivells: el primer té unes finestres amb arc de mig punt, emmarcades per unes motlures des de l'altura de la imposta. També disposa d'uns arcs en diagonal amb finestres semblants a aquelles i pilastres toscanes. El remat té forma circular i finestres iguals a les descrites. Està rematat per una coberta de teula amb creu i penell central.
El campanar presenta una escala que recorre el perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Aquest espai està cobert amb una volta semiesfèrica que té un òcul central.
Té un conjunt de dues campanes. La xicoteta es va fondre l'any 1925 i està dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats i la major, de l'any 1941.
Gràcies a les restauracions que s'hi han fet en els últims anys, s'han recuperat algunes pintures originals que cobrien les parets de l'altar i de les capelles. També es pot destacar la presència, a les parets, de taulells del segle XVIII, l'època de construcció del temple parroquial. Quant a les imatges, hem de ressaltar una marededu atribuïda, segons la tradició, al convent de Benitaia, la qual té un gran valor artístic malgrat la manca de policromia i el deteriorament de la fusta. També hi ha una gran devoció cap a la Mare de Déu dels Desemparats, la imatge original de la qual va desaparéixer durant la Guerra Civil. No obstant això, la imatge del Jesuset de l'actual sí que és l'original d'abans de la guerra. (1)
(1)Torro i Abad, J. (1986) Església i moriscos a la Vall de Gallinera (1578-1583). Aspectes econòmics de l'enfrontament. 1er congrés d'estudis de la Marina Alta.