El segle XVIII és de molta importància, ja que la gran majoria de les esglésies es van construir a principis d'aquest segle quan la crisi de l'expulsió i l'adaptació dels nous repobladors va superant-se. Ja al segle XX, es crearen dues noves parròquies: la parròquia de Benialí en 1961 i la parròquia de la Carroja en 1972.

Durant la Guerra Civil es van perdre gran quantitat d'obres d'art, imatges i retaules, principalment. Les campanes també van desaparéixer, probablement foses per a fabricar munició. Les actuals són d'època recent.

La tipologia d'església més comuna és aquella que presenta planta rectangular de nau única, amb capelles laterals entre contraforts, cobertes normalment amb volta de canó o volta bufada (Benirrama, la Carroja, Alpatró i Benissili, aquesta última molt petita). En alguns casos es plantegen traces un poc més complexes, com la de Benissivà, en què la planta queda assenyalada la creu llatina amb dues cúpules, o apareixen recursos ornamentals singulars, com els elements neogòtics de Benialí.

Església de l'Assumpció d'Alpatró, la Vall de Gallinera

L'església està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, encara que el patró és sant Marc i és el temple més gran de la Vall.

A l'interior destaca l'altar major, d'estil barroc. En una capella lateral es conserven fragments cremats de l'antic crist que va desaparéixer durant la Guerra Civil. Just al costat esquerre de la porta d'entrada, on està la pila baptismal, hi ha un retaule del segle XVIII, que fa uns anys es va restaurar i va recuperar la bellesa que tenia originalment.

El que més destaca d'aquest temple és el campanar, construït l'any 1825, de planta quadrada i tres cossos. Se situa en un lateral de l'església parroquial. El primer cos és de formes simples i els murs estan lluïts a excepció dels cantons, construïts amb carreus. En la part superior, hi ha un entaulament amb tríglifs alternats amb flors i una cornisa que separa el primer del segon cos. Aquest disposa de quatre finestres amb arc de mig punt (una per cada lateral), que a l'exterior estan emmarcades per pilastres toscanes, situades sobre un basament i amb les exteriors ocupant l'aresta. De nou, un entaulament i cornisa, com els de l'anterior cos, separen el segon del tercer. El tercer té dos nivells: el primer té unes finestres amb arc de mig punt emmarcades per unes motlures des de l'altura de la imposta. També disposa d'uns arcs en diagonal amb finestres semblants a aquestes i pilastres toscanes. El remat té forma circular i finestres iguals a les descrites. Està rematat per una coberta de teula amb creu i penell central.

Té un conjunt de quatre campanes. La dedicada a l'Assumpció (la gran) i sant Marc (la tercera) són dels tallers de Manuel Roses Vidal i de l'any 1940. La del Crist (mitjana) i la Immaculada i santa Anna (xicoteta) les varen fondre als tallers de la foneria Manclús l'any 1991. D'aquestes, les dues de l'any 1940 disposen de cadenes i cordes per a repicar-les des del peu de la torre. La de Sant Marc està trencada perquè li falta un fragment del llavi i presenta també un clevill. Totes disposen de batall lligat, excepte la del Crist que no es toca. Per una altra banda, al cor de l'església parroquial es guarden parts de les antigues truges de fusta, així com els seus ferratges. (1)

 (1)Torro i Abad, J. (1986) Església i moriscos a la Vall de Gallinera (1578-1583). Aspectes econòmics de l'enfrontament. 1er congrés d'estudis de la Marina Alta.