Antigament, formava part del raval de terra emmurallat. Els historiadors locals i les excavacions fetes demostren que aquesta zona constitueix una part de la ciutat àrab, la medina anterior a la conquesta cristiana del segle XIII, amb les cases de bany, molins, forns, etc.

Els ravals, incloent-hi el mariner, eren junt amb l’alcassaba i l’albacar, l’estructura urbana de la ciutat que conformava un espai urbà de tres recintes concèntrics emmurallats. En 1297, el rei Jaume II feu traslladar tota la ciutat a l’interior del castell i la contornada, en els terrenys on en temps àrab se situaven l’alcassaba i l'albacar, per a formar el que es coneix com a vila vella, per motius defensius i de reforç de la ciutat com a bastió militar. 

Les muralles i les cases del raval de terra van anar desapareixent, tot i que una part va romandre perquè no es va arribar a destruir o perquè es va reconstruir. De fet, encara hui en dia, les muralles àrabs del nord del barri de les Roques en són una mostra.

El barri és, a més, la porta d’accés del castell de Dénia, i presenta poc trànsit de pas, tranquil·litat i baixa alçària de les cases. També és una zona molt pròxima al centre de la ciutat.